У нас вы можете посмотреть бесплатно ELS FANALS DE GAUDÍ | VA PASSAR AQUÍ или скачать в максимальном доступном качестве, видео которое было загружено на ютуб. Для загрузки выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием видео, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса ClipSaver.ru
La Plaça Reial de Barcelona no només destaca per la seva arquitectura neoclàssica, sinó que amaga un tresor discret: dos fanals catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que constitueixen una de les primeres obres públiques d'Antoni Gaudí. Aquests elements, dedicats al déu Mercuri, van ser dissenyats per l'arquitecte el 1878, mesos abans de rebre el seu títol oficial. Aquesta petita obra mestra de l'arquitectura emergent de Gaudí, sovint passa desapercebuda per als vianants i els turistes, però és clau per entendre l'evolució estilística del mestre del modernisme. La intervenció de Martorell per obtenir l'encàrrec L'origen de l'encàrrec per als fanals de la Plaça Reial es remunta a una decisió administrativa complicada. Inicialment, la tasca es va encomanar a Jaume Serra Givert, un decorador amb qui Gaudí col·laborava. Tanmateix, Serra Givert va morir abans de poder dur a terme el projecte. Va ser gràcies a la intercessió de Joan Martorell Montells, arquitecte i antic mestre de Gaudí, que l'Ajuntament va decidir traspassar l'encàrrec al jove Antoni Gaudí l'any 1878. Aquesta data és crucial, ja que l'arquitecte no obtindria el títol fins uns mesos més tard, convertint els fanals en una de les seves obres de joventut més primitives. Eclecticisme i el Déu del Comerç L'estil dels fanals es troba immers en l'eclecticisme propi de la Barcelona de les dècades de 1870 i 1880, un període anterior al desenvolupament del modernisme personal de Gaudí. L'obra, amb la seva decoració que remet a la Barcelona industrial, inclou l'ús d'elements clàssics, com palmetes i referències mitològiques. La temàtica triada és un homenatge al caràcter eminentment comercial de la ciutat de Barcelona. Per això, el disseny està dedicat a Mercuri, el déu romà del comerç. Aquesta referència es manifesta de manera prominent en la decoració de remat. A la part superior de la columna s'enrosquen les dues serps que formen el caduceu, culminant amb el casc alat, símbol característic de la deïtat. Disseny i detalls tècnics Els fanals es divideixen en dues parts principals: una base feta de pedra de Santa Creu de Calafell i una estructura de ferro fosc que compon la columna, el fust i els sis braços amb les lluminàries. Al fust del fanal hi figura, com era habitual en les obres públiques, l'escut de la ciutat. Pel que fa a les lluminàries, que originalment eren de gas, presenten sis braços. Gaudí va decidir no col·locar-los a la mateixa alçada per evitar que els globus quedessin excessivament junts. Un detall singular és la cura que Gaudí va posar en la visibilitat. L'arquitecte va descriure amb precisió els colors i va sol·licitar que els braços fossin pintats de vermell, no de negre, com era costum, amb l'objectiu d'evitar el reflex de la llum. La seva preocupació era que el reflex pogués "esborrar la forma" del fanal. El procés de creació va ser col·laboratiu. El modelat de les peces escultòriques, incloent-hi el casc i les serps, va ser a càrrec de Llorenç Matamala, un escultor amb qui Gaudí col·laboraria posteriorment en projectes de major envergadura, especialment a la Sagrada Família. La fosa del metall la va dur a terme l'empresa Valls. De quatre a dos per motius pressupostaris Els fanals van ser finalment col·locats a la plaça l'any 1879. Tanmateix, el disseny original preveia la instal·lació de quatre unitats al voltant de la font central. A causa de restriccions pressupostàries, el projecte es va reduir a només dos fanals, que es van situar marcant l'eix longitudinal de la Plaça Reial. Aquesta obra és una de les poques creacions de caràcter públic que Gaudí va realitzar per a una administració. Després d'aquests inicis, l'arquitecte es dedicaria principalment a projectes per a grans mecenes, com la família Güell i els López, fet que subratlla la importància històrica d'aquests fanals com a punt de partida de la seva trajectòria professional. Avui dia, continuen en ple funcionament, oferint un testimoni tangible dels inicis del geni català. Subscriu-te al canal de Youtube de betevé: / betevé Segueix betevé a: Instagram: / betevecat TikTok: / btvnoticies X: / beteve Facebook: / betevecat Web: https://www.beteve.cat