Cant espiritual - Bernat Giribet, poema de Joan Maragall скачать в хорошем качестве

Cant espiritual - Bernat Giribet, poema de Joan Maragall

Estrena de l'obra "Cant Espiritual" (2020) amb música de Bernat Giribet sobre el cèlebre poema de Joan Maragall. Interpretació a càrrec del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida dins del programa de "In memoriam", un concert dedicat a l'Oriol Pelegrí, l'Octavi Miarnau i l'Antoni Pujol, valuosos membres de la formació que recentment ens han deixat. Direcció: Xavier Puig Orgue: Jordi Farran Violoncel: Laia Puig Piano: Bernat Giribet Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados Enregistrament visual: LleidaTV Enregistrament sonor. Anna Soldevilla Auditori Enric Granados de Lleida, dia 20 d'octubre de 2020 Cant espiritual Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m’he donat, Senyor, i el cor que s’hi mou sempre... i temo tant la mort! ¿Amb quins altres sentits me’l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits l’eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau. Aquell que a cap moment li digué «─Atura’t» sinó al mateix que li dugué la mort, jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria aturar a tants moments de cada dia per fé’ls eterns a dintre del meu cor!... O és que aquest «fer etern» és ja la mort? Mes llavores, la vida, què seria? ¿Fóra només l’ombra del temps que passa, i la il·lusió del lluny i de l’a prop, i el compte de lo molt, i el poc, i el massa, enganyador, perquè ja tot ho és tot? Tant se val! Aquest món, sia com sia, tan divers, tan extens, tan temporal; aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria, és ma pàtria, Senyor: i ¿no podria esser també una pàtria celestial? Home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar: si ma fe i ma esperança aquí s’atura, me’n fareu una culpa més enllà? Més enllà veig el cel i les estrelles, i encara allí voldria esser-hi hom: si heu fet les coses a mos ulls tan belles, si heu fet mos ulls i mos sentits per elles, per què aclucà’ls cercant un altre com? Si per mi com aquest no n’hi haurà cap! Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap? Tot lo que veig se vos assembla en mi... Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí. I quan vinga aquella hora de temença en què s’acluquin aquests ulls humans, obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Sia’m la mort una major naixença! Joan Maragall, Cant Espiritual. Barcelona: Edicions La Magrana, 1998, pàgs. 814-815. Més obres i informació a: Soundcloud:   / user-805149766   Instagram:   / bernatgs   Twitter: https://twitter.com/bernatgiribet?lan...