BACH-CASALS: MIRADES CREUADES скачать в хорошем качестве

BACH-CASALS: MIRADES CREUADES

00:00 Presentació 05:00 Preludi de la Suite en Re menor BWV 1008* - Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) 09:48 Recercada IV sobre la Folia - Diego Ortiz (c.1510 – c.1570) 12:14 Recercada II sobre el Passamezzo moderno - Diego Ortiz (c.1510 – c.1570) 15:51 Toccata Quinta sopra i pedali ** - Girolamo Frescobaldi (1583 – 1643) 21:30 Canzona III a basso solo - Girolamo Frescobaldi (1583 – 1643) 26:51 Sonata per cello i continuo en Mi/La menor - Francesco Haym (1678 – 1729) 33:00 Sarabanda de la Suite en Re menor BWV 1008* - Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) 36:27 Preludi en Sol mayor, BWV 541/1**- Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) 40:58 Coral “O Mensch, bewein dein Sünde groß”, BWV 622 - Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) 46:39 Fuga en Sol mayor, BWV 541/2** - Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) 52:51 Aria “Schafe können sicher weiden”, BWV 208 - Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) 58:48 Sonata para cello y continuo en Sol mayor - Giovanni Gabrielli (1557 – 1612) 1:06:45 El Cant dels Ocells Aquest divendres, 24 d’octubre a les 20.30 h a l’església del Vendrell sota el títol “Bach-Casals: Mirades Creuades” a càrrec de Feliu Llobet al violoncel i Jaime Gonzalez Sierra a l’orgue Aquest programa proposa un petit homenatge a les figures de Pau Casals i Johann Sebastian Bach, mitjançant un recorregut per la història del violoncel i el seu repertori, des dels primers passos de la música instrumental fins a la seva maduresa en el Barroc. Les revoltades de Diego Ortiz, escrites a mitjan segle XVI, són una de les primeres mostres de l’art de variar un baix harmònic —en aquest cas, el Passamezzo modern i la cèlebre Folia. En elles, l’instrument greu comença a adquirir independència i virtuosisme, anticipant el paper que més tard tindria el violoncel. Amb Girolamo Frescobaldi, la música instrumental aconsegueix una expressivitat i llibertat formal que influirien profundament en els compositors posteriors. Els seus Toccatas i Canzonas mostren un diàleg entre el contrapunt i la improvisació, trets que també van inspirar l’escriptura instrumental del segle XVII. Les Sonates de Nicola Francesco Haym i Giovanni Gabrieli ens situen ja en el ple desenvolupament de l’estil barroc, on el violoncel i el baix continu dialoguen com a iguals. En aquestes obres es percep el trànsit cap a un llenguatge més expressiu, preludi del que culminarà en Bach. Les pàgines de Johann Sebastian Bach que completen el programa —des de les Suites per a violoncel sol fins als Preludis, Corals i Fugides per a òrgan— representen el punt culminant d’aquesta evolució. En elles, Bach sintetitza segles d’experimentació instrumental i eleva la veu del violoncel a una nova dimensió, que hem volgut exemplificar a més amb dues transcripcions: la primera, el coral ornamentado “O Mensch”, on el violoncel adopta el paper del registre solista de l’òrgan; i la segona, l’ària “Schafe können sicher weiden”, en la qual, com si es tractés de la soprano solista, se’ns parla d’un paratge bucòlic al qual s’al·ludeix en la cantata. Més de dos segles després, Pau Casals, nascut al Vendrell —del naixement del qual es compleixen aviat 150 anys—, va redescobrir les Suites de Bach, dedicant la seva vida a estudiar-les, interpretar-les i difondre-les per tot el món, i obrint així la porta a la interpretació de repertoris anteriors a elles. Si Bach va portar l’escriptura per a violoncel a una evolució sense precedents, el mestre Casals va elevar la seva interpretació a una nova dimensió, fent inseparables el seu nom i el del mestre de capella de Leipzig.