У нас вы можете посмотреть бесплатно Epigrafia i Llengua ibèrica a la Contestània или скачать в максимальном доступном качестве, видео которое было загружено на ютуб. Для загрузки выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием видео, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса ClipSaver.ru
La Contestània és una de les zones d’estudi més interessants per a l’epigrafia ibèrica, atès que conviuen tres escriptures diferents per representar la llengua ibèrica. A grans trets, aquesta convivència té una dimensió principal de tipus geogràfic: la greco-ibèrica a la zona meridional, la sud-oriental a l’interior i la nord-oriental a la zona septentrional, encara que també la cronologia és un factor rellevant, ja que aquesta última sembla usada a les inscripcions més modernes, especialment fora de la seva àrea nuclear. En aquesta conferència repasso el corpus d’inscripcions contestanes i reviso críticament la teoria de l’origen contestà de la llengua i les escriptures ibèriques, defensant que més que un punt d’origen de la diversitat epigràfica ibèrica, la Contestània reflecteix la confluència de diversos corrents culturals: grecs, ibers del nord, fenicis i ibers del sud. La llengua ibèrica era la llengua vernacle dels pobles ibers i la trobem expressada bàsicament en escriptura ibèrica nord-oriental i residualment en escriptura sud-oriental i greco-ibèrica. Les inscripcions ibèriques es poden transcriure, però no es poden traduir, ja que no disposem de cap llengua suficientment propera. Tot i que la llengua ibèrica molt probablement comparteixi família lingüística amb la basca, atès que els numerals són similars, quinze segles separen els darrers textos ibèrics dels primers en basc. Tant l’escriptura ibèrica nord-oriental, com la sud-oriental són escriptures híbrides en les que conviuen signes alfabètics i sil·làbics, però no deriven una de l’altra, sinó que pertanyen a dues branques diferents de la família paleohispànica. L’ancestre comú, que derivaria de l'escriptura fenícia, seria el responsable dels trets comuns, com el dualisme, que mitjançant marques permet reaprofitar el mateix signe per representar dos valors fonètics propers. #iberian #lingüística #linguistic #linguística #arqueologia #arqueología #archaeology #numismatics #numismatica #iberico #inscripciones #inscriptions