Tasta el valencià T02 E10: La revolució al teu plat скачать в хорошем качестве

Tasta el valencià T02 E10: La revolució al teu plat

Gràcies a Laia Pardo Doménech compartim amb vosaltres els seus coneixements i inquietuds al voltant de la agroecologia i la sobirania alimentària; amb ella ens endinsem en una problemàtica que no deuria deixar-nos indiferents. LA REVOLUCIÓ AL TEU PLAT Cada dia nodrim el nostre cos, li proporcionem nutrients embullats en aliments que la nostra maquinària interna esmicola i desentranya fins a obtenir aquestes substàncies simples que incorporem fàcilment. Tot podria ser més senzill, la tecnologia ho permet, però prescindiríem del plaer d'estar present durant els processos culinaris (eixe so d'ebullició, eixe olor d'allet fregit), hauríem de deixar enrere els sabors, les olors i el comboi d'alimentar-se en companyia. Els aliments són un mitjà de comunicació, ens evoquen emocions que ens porten a altres temps o a altres llocs i si aprofundim la mirada, també ens poden portar a un paisatge o a una manera de viure. Mirar més enllà dels aliments és prendre consciència de la nostra relació amb el medi natural i social. És així com comprenem que lligada a la nostra nutrició es troba una de les principals causes d'insostenibilitat al món, l'actual sistema alimentari. Des de la mal anomenada "Revolució Verda" hem viscut canvis espectaculars en la producció agrícola. Canvis que ens han anat aportant una de calç i una d'arena: major productivitat, possibilitat d'abastiment a una població creixent, però també major contaminació, canvi climàtic, despoblament rural, grans incendis, desertificació i desigualtats socials. Hem guanyat seguretat alimentària, però hem perdut autonomia, paisatge i pulmó. Als anys noranta el grup antiglobalització "Via Campesina" va plantejar una alternativa al model agroindustrial actual, basada en l'agroecologia, una estratègia de producció que advoca per la sostenibilitat i la justícia social dels productors i productores. L'anomenaren Sobirania Alimentària i la definiren com el dret dels pobles a elegir les seues estratègies de producció, distribució i consum d'aliments potenciant una petita i mitjana producció molt arrelada al territori. Però com es trasllada açò a la realitat? No cal que imaginem molt, el País Valencià atresora el paisatge de la Sobirania Alimentària, la que perdérem dècades abans que s'inventara aquest terme. El tenim a escassos metres de les nostres ciutats dormitori i ocult entre la forest d'interior. És un paisatge que s'arrela a la ribera dels rius i s'estén per tot el territori com una xarxa de jardins comestibles. Horta banyada gràcies a l'herència àrab de les «al-sāqiyah» amb els seus cultius i les arvenses associades, cultius de secà que s'emboliquen i es confonen amb la vegetació termomediterrània, pedra seca que trenca els pendents més acusats i perimetra els corrals de l'antic ramat extensiu, sendes que eren vies pecuàries, masos de sostre afonat... Els vestigis d'un passat més sobirà que el present. Qui ens havia de dir que les polítiques agroalimentàries ens farien perdre les eines del futur? En tot cas, encara estem a temps d'exercir la Sobirania Alimentària, les nostres decisions de consum són el combustible que les productores i productors necessiten per a posar en marxa i mantenir els seus projectes agroecològics. Consumir local és crear alternativa, territori i poble. Una altra forma creativa d'exercir-la és aprofitar els aliments espontanis, és per això que us deixem amb aquesta recepta "Amanida de llicsons": El llicsó és una planta de fulla, de la família de les compostes que creix com a mala herba en el conreu de regadiu, té un sabor lleugerament amarg i és molt refrescant. Per fer l'amanida caldrà un manoll de fulles de llicsons tendres de dimensions no superiors a 10 o 15 cm. Les podem trobar a camps de regadiu, als vorals dels camins o també als estípits de les palmeres. Farem servir també 2 tomates ratllades, oli, sal, vinagre de Mòdena i all picat. Per preparar-ho hem de netejar els llicsons sota l'aigua corrent, o fins i tot desinfectar-los amb unes gotes de llima. Cal tallar-los a una llargària d'uns 3 cm i posar-los a una enciamera. Sobre els llicsons ratllarem les tomates. A banda farem una barreja amb l'all picat, l'oli i el vinagre de Mòdena. Per últim, abocarem la barreja sobre les tomates i afegirem sal al gust. Bon profit!! https://escolavalenciana.org/web/wp-c...