El jardí i el Palauet d'Aiora Una lluita per la vida скачать в хорошем качестве

El jardí i el Palauet d'Aiora Una lluita per la vida

Projecte "46022: memòria de barri" Documental "El jardí i el Palauet d'Aiora. Una lluita per la vida" Autor: Jorge Fernàndez Núm. depòsit legal: V-3565-2019 Creative Commons 4.0 BY-NC-SA. Clàusula mantera. Documental que tracta de recuperar la memòria col·lectiva del barri a partir de la història del jardí i el Palauet d'Aiora. Un treball que recull diferents veus i mirades que fan un repàs des dels inicis de l'edifici i el jardí fins a l'actualitat, passant per les lluites i revindicacions veïnals i feministes que feren que actualment tinguem els dos espais als nostres carrers. Facebook:   / mdb46022   Twitter:   / mdb46022   Instagram:   / mdb46022   Correu: [email protected] //// Proyecto "46022: memoria de barrio" Documental "El jardí i el Palauet d'Aiora. Una lluita per la vida" (El jardín y el Palacete de Ayora. Una lucha por la vida) Autor: Jorge Fernàndez Nº depósito legal: V-3565-2019 Creative Commons 4.0 BY-NC-SA. Cláusula mantera. Documental que trata de recuperar la memoria colectiva a partir de la historia del jardín y del Palauet d'Aiora. Un trabajo que recoge diferentes voces y miradas que hacen un repaso des de los inicios del edificio y el jardín hasta la actualidad, pasando por las luchas y reivindicaciones vecinales y feministas que hicieron que actualmente tengamos los dos espacios en nuestras calles. Facebook:   / mdb46022   Twitter:   / mdb46022   Instagram:   / mdb46022   Correo: [email protected] __ Resum: El Palauet d'Aiora fou construït entre 1899 i 1900 per a la família dels Ayora, una família adinerada que es dedicava al comerç de petroli i gasolina. Durant la Guerra Civil espanyola, fou ocupat per la CNT-FAI per tal d'allotjar-hi una Casa de la Maternitat, per tal de fer front als ferits que no podia assumir l'Hospital Provincial.Quan Dolores Ayora Olcina, l'última que viu en l'edifici, mor, dona el jardí i les edificacions al Cottolengo del Pare Alegre. Està abandonat durant alguns anys fins que ho venen a uns constructors que, alhora, li ho lloguen a Manuel Otero, un empresari de la nit valenciana, qui fa allí a principis dels 70 la discoteca Le Paradis.En eixe moment, l'incipient moviment veïnal i feminista -especialment l'Associació Familiar del Districte Marítim i el Moviment Democràtic de Dones-, considerats com a forces d'oposició al règim dictatorial franquista i objecte de repressió, reivindiquen que volen que el jardí i l'edifici siguen per a tot el veïnat del barri i s'hi faça una escoleta infantil i centre de salut. Després de moltes batalles, finalment s'aconsegueix el jardí per al barri, fent que actualment tinguem un gran espai verd al costat de casa, i l'escoleta infantil, amb un projecte pedagògic avançat que formà part del Patronat d'Escoles Infantils de València, molt vinculat als moviments de renovació pedagògica o MRPs. Amb l'arribada al govern de Rita Barberá gràcies a l'acord amb Unió Valenciana, Dolores Garcia Broch, regidora d'Educació, municipalitza i privatitza les escoles infantils, desmantellant la xarxa del Patronat. Continúa com a escoleta infantil de gestió privada des de 1993 fins a 2010, quan tanca per un canvi en la normativa educativa que fa incompatible les característiques de l'edifici amb l'ús com a escola infantil.Roman tancat i degradat fins l'any 2017, any en què torna a obrir al barri com a Espai Sociocultural Palauet d'Aiora i seu de la Universitat Popular de València.