La pesca a Blanes (AMBL) скачать в хорошем качестве

La pesca a Blanes (AMBL)

Blanes no ha donat mai l’esquena al mar i la seva situació al llarg de quatre kilòmetres de costa n’ha condicionat la identitat i bona part de l’evolució social i econòmica al llarg dels segles. Des de l’època antiga (època romana) i fins la Baixa Edat Mitjana (temps dels vescomtes de Cabrera) la platja exercí la funció d’un port natural on es construïen i arreceraven vaixells i es carregaven i descarregaven mercaderies que es redistribuïen cap a l’interior. Era la porta de sortida de molts dels productes del vescomtat i el poblament de la vila estigué fortament lligat als molts oficis que reclamava l’activitat marítima: mariners, patrons, comerciants, fusters, calafats, traginers, boters, velers, corders .... L’existència de confraries com la de Sant Elm i de Sant Pere en la Baixa Edat Mitjana i, posteriorment, el Gremi de Mareantes ens demostren fins a quin punt la gent de mar n’estigué d’organitzada per defensar els seus interessos. La imatge que descrivim, amb una platja bullint d’activitat, s’havia de perllongar al llarg de molt de temps: velers i barques de mitjana que, a més de proveir de peix a la població, portaven amunt i avall tota mena de productes (sal, espart, cànem, oli, arròs, terrissa, fusta, vi, teules, ...) i, a diferents trams de la platja, les drassanes que tan de nom havien de donar a Blanes en bastir, a més de barques de pesca, grans velers de cabotatge, que pertanyien a la Matrícula Marítima de Mataró. Completant l’estampa, homes tirant l’art, fent nanses i palangres i dones remendant xarxes. Dos fets van marcar negativament l’evolució de l’activitat econòmica arran de mar. El primer la pèrdua de les colònies americanes el 1899. El segon la millora dels mitjans de transport terrestres a mitjans dels segle XIX amb la construcció dels camins de ferro i carreteres vorejant el mar. Ambdós fets havien de ser un gran cop pel cabotatge marítim i el definitiu per l’ensorrament de la indústria de les drassanes. L’alternativa fou la modernització de les formes de pesca (el 1910 s’introduïa la de la teranyina i, poc després, la d’altura i la barca motora per pescar al bou) iniciant així el camí que havia de fer possible la implantació d’una autèntica indústria pesquera als pobles del litoral. Arribat aquest moment la platja de Blanes quedà petita i es començà a tirar endavant el projecte d’un port pesquer. L’obra s’adjudicà el 1914, motivant l’arribada d’immigrants sobretot del sud d’Espanya i quedà aturada per la fallida de l’empresa constructora fins el 1930. La Guerra Civil també hi posaria fre i, durant els anys del conflicte, els blocs de l’esplanada van servir de refugi de les bombes. Finalment, el 1945 l’obra essencial s’acabava si bé, al llarg d’uns quants anys més, la zona portuària es completaria amb nous equipaments: pavimentació i enllumenat (1950), torreta de la farola (1951), casetes (1950-52), llotja (1955), cantina (1958) ... Ja recentment, entre el 2010-12 es portaren a terme importants obres d’ampliació per millorar la seguretat del conjunt. Malgrat les dificultats del sector, la pesca s’ha mantingut a Blanes i la seva flota, integrada per uns 50 vaixells (entre quillats i barques d’arts menors), figura encara entre les més importants del país. Cada matí els quillats enfilen la bocana rumb a Sa Malica, El Congo, Es Freu, Les Coranta, Sa Planassa, Es Sot de la Gamba, Es Xuclador, Es Garrofers, … per iniciar una llarga jornada. Quan el sol vagi de baixa, tornaran a port amb les seves captures: gamba, escamarlà, sardina, sonso, lluç, rap, mòllera ... Una petita part es vendrà a “Es Portal” de Blanes i la resta a comerços especialitzats, supermercats o grans superfícies. No podem deixar d’esmentar el vessant d’oci que la platja i el port han tingut. Els banys a la platja, els vaixells recreatius i la dàrsena esportiva, amb 250 amarraments al port i 309 al Club de Vela Blanes. Aquest, darrer fundat el 1943, ha desenvolupat ininterrompudament una important tasca esportiva i, des de fa una anys, una de pedagògica d’apropament del mar a l’escola, digna de reconeixement. Arxiu Municipal de Blanes. Blanes. Quaderns de la Revista de Girona