Rap dels Aixoplugats (feat. Versembrant) // Videoclip скачать в хорошем качестве

Rap dels Aixoplugats (feat. Versembrant) // Videoclip

Recentment, al Refugi hem portat a terme un Taller de Rap dirigit per l'escola @versemblant amb l'objectiu final de crear una canço i un videoclip xulíssim 🤩 Va ser un taller dividit en quatre sessions on la @bittah_tribade i la @elane.meta ens van ensenyar tècniques d'aquest estil musical, i vam elaborar conjuntament lletra i ritme de la canço. Amb l'ajuda d' @acidlemon_ vam enregistrar el so al nostre estudi i amb @improproductions vam gravar el videoclip que podeu veure penjat al nostre canal de Youtube! ✨ Alguns dels protagonistes d'aquest videoclip formen part de FPO Dual d'informadores juvenils d'AURORA i altres són membres del mateix equip del Refugi 👋🏼 Esperem que el gaudiu tant com vam gaudir nosaltres fent-lo! -------------------------- Aina R, Àlex P, Clàudia C, Cristina F, Eva M, Geremy K, Júlia T, Laura G, Marc B, Marc F, Maria M, Nil L, Sunna A i Tània R -------------------------- -LLETRA- En un infern · diari · Amb un intent · invàlid · On volia com a companya la presència Que en sortia a l’empènyer el calendari Cares tristes en cadena, l’ansietat no frena Dins meu he trobat · un dilema Sortir del forat o quedar-me amb la pena Fàcil, complica’t posar-ho en escena Consumits per crear el benefici Que el ric gasta en el seu mal vici Torturats fins que rebentem Ens droguen mentre per dins cridem Buscant la sortida d’aquesta bogeria Ens volen tornar a obrir la ferida Falta cura, amor i empatia Si volem transformar aquesta mala vida Els rics i polítics · no son crítics Tots son cínics · com els clàssics Aquests paràsits no son místics Son dràstics sense límits. En barris oblidats, l’esperança és morta Poderosos guanyant, i el poble suporta La riquesa és per uns, la misèria per tants La justícia calla, escoltant els plors llunyans Ells parlen, menteixen, mentre es diverteixen 1975, des d’allà no en sortim Ells voten, obeeixen però no ens destrueixen Sonaran les 12, celebraré amb raïm! No ho entenc, si tinc temps, explica’m qui t’hi ha ficat? Em fa mal, només néixer vas directe cap a dalt jo el consol del Bourbon, tu el cognom que t’ha tocat només néixer, real mereixes? són coses del monarcat Si tot el que veus · son mancances I se’t desequilibra · la balança Llença la mala vibra i posa esperança Així es la vida, entre un drama i una dansa. Si es perspectiva, realitat subjectiva Qui decideix creix, qui no s’entrebanca No es el mateix, ment imaginativa Que el que no descobreix, i es tanca. Cada dia amunt i avall, vinga corre va pardal Si ho intentes i no arribes, para tia ja no rimes De l’abisme de foscor a la llum de la claror, No t’ho esperes, desesperes — tens por. Dins la mina la silueta es difumina Ella camina s’atura - ningú la manipula des de l’altura - el vèrtic la s’atura Traça la línia – pura, dura i s’il·lumina. És de nit i estic nerviós com un nen petit mirant sota el llit si hi ha un monstre m’has apujat el lloguer per fer-te més ric · jo em quedaré · sense sostre Trist · com un Oliver Twist man muntaré un sidral com el big bang no em veuràs rebolcant-me pel fang puny alça’t encara que em surti sang Mira-la, no li abaixis la mirada digues que deixes tirada a la teva veïna per no perdre la cadira, ella perdrà l’habitatge el monstre no era a casa, treballa a una oficina