У нас вы можете посмотреть бесплатно No vull ser manat - Música en català или скачать в максимальном доступном качестве, видео которое было загружено на ютуб. Для загрузки выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием видео, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса ClipSaver.ru
L'adolescència... Quina lluita entre un fill i els pares. Els pares sempre volem el millor per un fill i a més no volem que caigui en els mateixos errors viscuts... a vegades prohibim i no deixem que experimentin. Com a pares hem d'aconsellar, hem d'ensenyar, però ens oblidem que és la seva vida. Lliguem, prohibim, no deixem que siguin ells. És bo? És dolent? Sàbia qüestió... L'adolescència, etapa difícil de la vida per uns i per d'altres, difícil de gestionar, difícil d'entendre... Quin és el límit? Qui té raó? No vull ser manat, cançó dedicada a tots els pares y mares, i sobretot a vosaltres fills. I com sempre espero que us agradi. Feta amb molt d'amor com a pare que soc. © Elbarla77 ℗ Composició i lletra per Elbarla77 - David Barlabé La adolescencia... Qué lucha entre un hijo y padres. Los padres siempre queremos lo mejor para un hijo y además no queremos que caiga en los mismos errores vividos... a veces prohibimos y no dejamos que experimenten. Como padres tenemos que aconsejar, tenemos que enseñar, pero nos olvidamos que es su vida. Atamos, prohibimos, no dejamos que sean ellos. Es bueno? Es malo? Sabia cuestión... La adolescencia, etapa difícil de la vida por unos y por otros, difícil de gestionar, difícil de entender... Cuál es el límite? Quién tiene razón? No quiero ser mandado, canción dedicada a todos los padres y madres, y sobre todo a vosotros hijos. Y como siempre espero que os guste. Hecha con mucho de amor como padre que soy. © Elbarla77 ℗ Composición y letra por Elbarla77 - David Barlabé Lletra: NO VULL SER MANAT Em mires com si el món fos un lloc ple de paranys, em parles de caigudes que ni tan sols són els meus errors. Dius que ja hi has passat, que saps com acabarà, però jo encara no he viscut i ja em dius com he de caminar. Cada “no” que em regales porta por disfressada d’amor, cada porta que tanques em diu que no confies en mi. Necessito provar, vull equivocar-me, sentir el cop i tornar-me a aixecar, però em lligues les ales i després em preguntes per què no sé volar. No vull ser el teu passat, ni viure el teu present, no soc petit, no soc gran… soc algú que està creixent. No vull ser manat, vull ser escoltat, vull créixer sense cadenes però amb algú al meu costat. No em salvis d’una vida viscuda, ensenya’m a guanyar, que educar no és prohibir… És saber confiar. Em dius “ho faig pel teu bé”, però no em mires als ulls, parles molt de futur i no escoltes el que soc avui. Necessito ser jo, no una còpia del que tu hauries volgut ser, no em tallis el camí abans de començar-lo a fer. Veig normes, veig murs, veig silencis que fan soroll, i em pregunto si créixer és aprendre a dir “prou”. No em neguis l’error, no em segrestis el temps, perquè el dia que marxi no sabré ni qui soc ni anar contra els vents. Escolta’m abans de parlar, confia abans de lligar, si vols ensenyar-me a viure… deixa’m descobrir de veritat. No vull ser manat, vull ser escoltat, vull créixer sense cadenes però amb algú al meu costat. No em salvis d’una vida viscuda, ensenya’m a guanyar, que educar no és prohibir… És saber confiar. I poder tu tens raó, o poder jo m’equivoco, però si mai em deixes triar no aprendré ni del fracàs i l’exit ni el toco No som enemics, som dues generacions xocant, tu tens por de perdre’m, jo tinc por de no existir mai. No vull ser manat, vull ser escoltat, vull créixer sense cadenes però amb algú al meu costat. No em salvis d’una vida viscuda, ensenya’m a guanyar, que educar no és prohibir…és saber confiar. Saber confiar… Potser… ser pare no és evitar el dolor, potser… ser fill no és rebutjar l’amor, i entre el “jo sé més que tu” i el “deixa’m viure”, hi ha un lloc fràgil i noble…on tots aprenem…a conviure. No vull ser manat, vull ser escoltat, vull créixer sense cadenes però amb algú al meu costat. No em salvis d’una vida viscuda, ensenya’m a guanyar, que educar no és prohibir…és saber confiar. Saber confiar… Imágenes generadas a través de IA, cualquier coincidencia con la realidad es pura casualidad. ℗ Copyright en toda la obra. DBB