Entrevista a Maria Camila Sanjinés скачать в хорошем качестве

Entrevista a Maria Camila Sanjinés

Anar per terra Maria Camila Sanjinés Del 4 de juliol al 28 de setembre de 2025 Bòlit_PouRodó "Som una espècie que habita coves. No estem fets per dormir a la intempèrie; vam perdre el pèl i la pell se'ns ha tornat cada cop més fina. Els habitacles ens protegeixen, ens escalfen i guarden els nostres vestigis. Acumulen tot tipus d'històries: enderrocs, cadires, matèria orgànica, llençols que ens marquen la pell, mossegades, culleres, raspalls que han dedicat la seva existència a netejar-nos les dents. Alguns d'aquests fragments es muden amb nosaltres al llarg de la vida formant una segona pell. Altres ens pengen com trofeus o apèndixs inútils. El nostre cos es fon amb les ruïnes en peces d'un trencaclosques que no encaixen del tot, forçades a conviure. Ens transformem en cada llindar que creuem, emmotllant-nos als contorns de noves cavernes que ens acullen. Xiuxiuegem gratitud a aquests refugis, a aquestes geografies íntimes que ens cobreixen. El dret a una llar digna, a un simple resguard: dret fonamental, necessitat primera, eco homínid buscant la cova on reposar els nostres ossos." Aquesta descripció inicial de l'artista María Camila Sanjinés constitueix la premissa conceptual d' «Anar per terra», projecte en què es presenten una sèrie d'instal·lacions ceràmiques que exploren les nostres formes contemporànies d'habitar els marges. A través de la terra com a material germinal, aquestes peces interroguen tres dimensions fonamentals: el dret de l'ésser humà al refugi i la necessitat ancestral d'habitar un lloc protegit; l'experiència de viure en l'esquerda, en els "no llocs" físics, culturals i simbòlics on la identitat es forja en la tensió de no pertànyer completament, revelant la fissura com a territori de potencialitat creativa; i finalment, la creació d'objectes artístics després de trobades col·lectives comunitàries. Aquest projecte sorgeix d'una investigació participativa desenvolupada a través de trobades amb grups que habiten aquestes esquerdes contemporànies. Des de les subjectivitats compartides en el procés, l'artista ha extret inspiració d'aquestes trobades per generar objectes que intenten condensar allò tractat en els col·lectius. Les instal·lacions funcionen com a traduccions poètiques d'experiències viscudes, i es materialitzen en peces que dialoguen entre la fragilitat i la resistència, per convertir la terra en dipositària de memòries, absències i possibilitats de transformació. El projecte va ser concebut com a procés integral: investigació i resultat. La investigació va començar amb trobades entre l'Associació Cultural La Volta, el Bòlit i l'artista per teixir una col·laboració que s'arrelés a la ciutat. En aquest exercici va sorgir la col·laboració amb el col·lectiu La Incòmoda, agrupació del barri Sant Narcís que porta anys treballant en comunitat i que actualment debat la crisi habitacional que travessa la ciutat. A partir d'aquesta premissa, es van plantejar tres tallers: La caverna, El buit i La planta d'una casa de la memòria. En aquestes trobades es va parlar amb les mans i mitjançant el fang. Es van compartir històries, es van observar les peces col·lapsar i renàixer. El fang com a vehicle i no com a resultat era la premissa d'aquestes trobades. «Anar per terra» compta amb la col·laboració de l'artista Manel Quintana en el desenvolupament expositiu i de la ceramista Provi Casals, que ha assessorat el procés tècnic de les peces ceràmiques. Aquest projecte ha estat desenvolupat en col·laboració amb el projecte de La Incòmoda, del qual formen part el Centre Cívic Sant Narcís, l'Associació Cultural La Volta, l'Associació de Veïns de Sant Narcís, SBAS Sant Narcís, la residència MIFAS i artistes i participants dels tallers. https://web.girona.cat/bolit/exposici...