Mig Quart de Segle | Elisabeth | Aigüestortes скачать в хорошем качестве

Mig Quart de Segle | Elisabeth | Aigüestortes

Aquesta cançó és una promesa que vaig fer a algú fa molt de temps, un dia de pluja, dalt del cotxe, tornant d’Aigüestortes, passat el Montseny. Condueixes amb presses cap a l’aeroport. Aquest mes, quarta vegada; tot així, estàs nerviós. T’equivoques de sortida, tens el cap ennuvolat després de massa dies, la tindràs al teu costat. “L’entrepà per si té gana, porto aigua per la set. Merda, m’he deixat el boli, no podré fer un cartellet!”. Ve morena de la platja: Ve contenta, et fa un petó. Un no sap com abraçar-la, per no passar-se de fort. Ja és aquí, és ella, aquell somriure, aquella olor. L’espera ha valgut la pena. “Ara ja es queda, és de debò”. Un cap de setmana, un idil·li, una il·lusió, les coses bones s’acaben però són les que et fan riure són les que et fan viure les que et fan escriure, una cançó. Sopars de ministre, excursions d’equilibrista, cops al cotxe, peus mullats, núvols negres a la vista. Escudella i torrons fora de temporada És tot el que cal per fer especial una vetllada. Sortir a caminar, i parar cada 100 metres a fer 40 fotos, 20 borroses, cap de dreta. I perdre el nord de vista, distret per un camí ple de mirades dolces, de t’estimos, avets i pins. I és que aquelles fotos que et feia mandra fer, les guardes, ben ordenades. Són el que et queda, són el que tens. Un cap de setmana, un idil·li, una il·lusió, les coses bones s’acaben però són les que et fan viure les que et fan escriure, una cançó. Des de la distància, quan un ho mira, no sembla veritat, tot sembla fantasia. I amb els dies, enyorar ja no és carn de diumenge; ni llamàntol, ni caviar, sinó el pa de cada dia. Un cap de setmana, un idil·li, una il·lusió, les coses bones s’acaben però són les que et fan viure les que et fan escriure, una cançó.