Mig Quart de Segle | Elisabeth | Acomiadar-me de vós скачать в хорошем качестве

Mig Quart de Segle | Elisabeth | Acomiadar-me de vós

Reverència cordial al rei i em poso d'en peus decidit a fer honor a la família del escut que porto al pit. Em dirigeixo a l'estable, amb la muntura sota el braç, i encoratjo al meu cavall: "Només amb tu seré capaç." Abans de creuar la comporta l'Elisabeth m'entrega un ram demanant que no ho faci, demanant que ho deixi estar. Pujo al cavall estendard en mà, el pont comença a baixar. La miro als ulls, em poso el casc: "Et veuré , si l'aconsegueixo entregar..." I per fi emprenc el camí, cavalcant pel paisatge. I per fi emprenc el camí, que m'encomana el rei per entregar el missatge. Deixo enrere mil pobles, on hi viu la meva gent, que espera impacient, potser, el meu retorn imminent. He passat la frontera que decidirà el meu destí, de lluny distingeixo un paisatge molt més hostil. El so de corneta, els indica que ve una visita que no esperen i que els trenca tots els esquemes. M'obren la porta confosos, i reclamo l'audiència reial m'acompanyen dos guàrdies i em presenten l'enemic feudal. I per fi he arribat al destí, després d'un llarg viatge. I per fi he arribat al destí, i li entrego en mà, l'inesperat missatge. I fa entrar el conseller, i li fa llegir en veu alta. Tota la cort, queda sorpresa del contingut d'aquella carta. Jo em disposo a marxar, he complert amb la meva paraula. Ara només queda esperar una resposta llegendària. Ja en el camí de tornada, he passat l'últim turó, les portes ja s'obren i puc veure el teu somriure farcit de por. Però de sobte, noto a l'esquena com una fletxa em travessa el cos. Al meu cap penso amb ella, i hi ha una veu que diu: “m'hauria agradat, acomiadar-me de vós”.