Germà Negre i Alba Careta - Cançó de les mares скачать в хорошем качестве

Germà Negre i Alba Careta - Cançó de les mares

Aquesta cançó és un homenatge a la figura de les mares, aquell referent vital que esdevé únic per a qualsevol persona. Juntament amb la veu màgica i la trompeta deliciosa de l'Alba Careta. Una mare sola amb sa filla hi reposa Eixuga el plor dels llavis per fer-li un petó, canta una mare tranquil·la i xamosa, per adormir-la amb aquesta cançó. Dorm, filla meva, te’n vetlla la mare, dorm sense pena, turment ni recel, que al bressolar-te davallen encara aquí la a terra los àngels del cel. No em ploris, no, fillet meu de la mare, no ploris, no, que jo canto cançons. I et duré a(t)melles i coca ensucrada i et duré neules, confits i torrons. Tot lo tropell d’amargures i agravis, i de la terra los aspres esculls, i es desfà el tendre mirar dels teus llavis, i es desfà el riure mirar de tes ulls. Tu ets l’esperança més bella i serena, tu ets la pubilla gentil del meu cor. Jo sense tu moriria de pena i amb tes mirades jo en moro d’amor. Adrià Estarriola - Violí i mandolina Adrià Mateos - Bateria Aleix Pagès - Baix i sintetitzadors Ferran Roure - Tenora i saxo Adrià Dilmé - Veu i acordió David Mauricio - Guitarra i veu Marc Vall - Percussió Col·laboracions: Alba Careta - trompeta i veu Gravació i muntatge: Pau Padrosa Sala i Miquel Silveria Guàrdia. Tot explorant l’arxiu del Càntut, Germà Negre va descobrir una peça que correspon a la melodia de la cançó "El noi de la mare". Aquesta, que pren forma de nadala, esdevé una preciosa cançó de bressol, d'autor anònim i origen incert. La cançó de les mares sorgeix d’un fragment del poema del mestre, escriptor i pedagog Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 1862-1912) que apareix al llibre El trobador català - llibre de lectura en vers destinat als col·legis de nois i noies de Barcelona (primera edició de l'any 1892).