У нас вы можете посмотреть бесплатно Manuel Ausensi - «Davallant de la muntanya» (“Cançó d'amor i de guerra”, 1956) или скачать в максимальном доступном качестве, видео которое было загружено на ютуб. Для загрузки выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием видео, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса ClipSaver.ru
Con libreto de Lluís Capdevila y Víctor Mora y música de Rafael Martínez Valls, la zarzuela en dos actos “Cançó d'amor i de guerra” se estrenó el 16 de abril de 1926 en el Teatro Nou de Barcelona. El elenco de su presentación estuvo encabezado por Francesc Godayol como Eloi, Josefina Bugatto como Francina, el señor Gimeno como el abuelo Castellet, Albert Cosín como Baldiret, la señora Fontdevila como Catrina y Josep Llimona en el papel de Horaci. Destacaron entre sus números más aplaudidos la sardana “En el Vallespir la vida del meu cor” • Lina Richarte - «En el Vallespir la vida d... , la canción del abuelo Castellet “Davallant de la muntanya… Les neus de les muntanyes”, el aria de Francina “Eloi de ma vida, per què fugies” y la evocación “Pirineu tes blanques comes” • Jaime Aragall - «Pirineu tes blanques come... , así como su magnífico intermedio • Cançó d'Amor i de Guerra I: Preludi: Acto II La obra iba a titularse “Los soldados del ideal”, pero a instancias del Capitán General de Cataluña, Milans del Bosch, su nombre fue cambiado al considerarse que podría entenderse como una alusión velada a La Ideal, como era conocida la revolución republicana francesa. Igualmente para que fuese autorizado su estreno algunas escenas tuvieron que ser eliminadas. Esa circunstancia no fue óbice para que la obra se convirtiese en uno de los mayores éxitos de zarzuela en catalán de la época: en un año alcanzó el medio millar de representaciones, además de en la sala de su première, en los teatros Tívoli, Bosque, Pompeya y Olimpia. Traducida al castellano fue presentada en el Teatro Apolo de Valencia el 21 de julio de 1928 así como en otras capitales españolas, pero su triunfo no se vio revalidado fuera de Cataluña. Tras haber sido censurada durante los años centrales del Franquismo por su carácter revolucionario, en los años ochenta se reestrenó en el Gran Teatro del Liceo de Barcelona. En 1926 el sello Odeón editó una selección de la obra con un reparto formado por Tana Lluró, Emilio Vendrell, Pablo Gorgé, Josep Llimona y Albert Cosín. En 1930 Regal publicaría una segunda bajo la dirección de Rafael Martínez Valls y con Carles Vives, Josefina Bugatto, José Llimona, Carme Valor, Ignaci Cornadó, Josep Valor, Sofía Vergés, Joan Rosich y Joan Barrabás. Su primera grabación completa sería editada en 1956 por Alhambra con un plantel integrado por Manuel Ausensi, Lina Richarte, Amadeo Casanovas, Isabel Marigot y Antoni Miras. Participaron en este álbum la Coral Sant Jordi y la Orquesta Sinfónica dirigidos por Oriol Martorell y Ricardo Lamote de Grignon respectivamente. CORO Davallant de la muntanya els pastors del Pireneu vénen plens de pols i torrats pel sol. Porten gaies presentalles i formatge del millor per ofrenar al bon, al bon Mestre Andreu. De les neus de les muntanyes i dels prats del Pirineu els pastors avui vénen satisfets. Porten flors i cabridets com a ofrena del ramat per fer gaia la diada que aquest jorn ens ha portat. Visca el mestre forjador Déu li dó molt bona sort. ABUELO CASTELLET El vell pastor del Canigó... TODOS Es l’Avi Castellet que ve poc a poquet ABUELO CASTELLET Molt poques forces ja li resten per complir l’obligació. El vell jaiet del Canigó tampoc avui pensa mancar a la festa de la farga barrejant ma veu de joia amb les dances del jovent, el meu cor que sempre és jove ben joiós l’ha dut aquí content. TODOS Visca l’avi Castellet, visca el nostre bon jaiet, que cada any porta el sarró que vessa de records del Pirineu aimat. ABUELO CASTELLET Mestre Andreu, jo sóc un pobre pastor que m’he fet molt vell prop de les carenes; voldria ser un rei molt poderós per donar-vos una joia de valor, però l’ofrena que puc fer-vos és solament una cançó: escolteu-la i accepteu-la que és la unica riquesa que disposa el vell pastor. Les neus de les muntanyes em diuen adéu, les pedres de la serra m’ho diuen també. Trist i ben trist cantava un caduc vell pastor veient que n’arribava sens trigar la tardor. Ja mai més les muntanyes podré tramuntar, adéu cabana aimada, adéu mon ramat, Dolça jovinesa, trista recordança lluny de mi la pena del teu bon record. Pastor, vellet i trist caduc pastor. Ton cor viurà en la neu del Canigó. Cantava de nit i dia l’angoixa trista del seu bon cor. La mort tingué pietat del seu dolor i va tancar sos ulls amb un petó. Posaren damunt sa fosa una creu feta del seu bastó.