La increïble mina medieval de Rocabruna. Versió completa. скачать в хорошем качестве

La increïble mina medieval de Rocabruna. Versió completa.

A Rocabruna, un pintoresc poble situat a uns 1000 metres d'altitud a prop de Beget, hi trobem una rica història que es remunta a l'època romana, quan els romans explotaven mines d'or i plata. El nom del poble prové del color fosc de les seves roques, que també es reflecteix en les construccions locals. El nucli del poble es desenvolupa al voltant de l'església de Sant Feliu de Rocabruna i del castell. L'església de Sant Feliu, que en el segle X era dedicada a Sant Julià, es va expandir i canviar la seva advocació al segle XII. L'església ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles, especialment després de la Guerra Civil Espanyola, quan el seu retaule barroc va ser destruït per un incendi. El castell de Rocabruna, que data del segle X, va ser un punt d'atracció per als residents gràcies a la protecció que oferien les seves fortificacions. Al llarg dels segles, el castell es va ampliar, especialment durant el segle XIV. A més, va servir com a refugi per als càtars que fugien de França. En el segle XVII, el senyor del castell va cedir les terres comunals als veïns, una acció que va ajudar molts pagesos pobres. El poble també és conegut per les seves mines, explotades fins al segle XIX per un enginyer francès, Claude Ferrer. Les mines eren una font de coure i ferro, i el camí fins a les mines passa per antigues cases, testimonis d'un passat amb més presència humana. Pel que fa a la vegetació, Rocabruna gaudeix d'una rica diversitat gràcies a la seva combinació de climes del Ripollès i l'Alta Garrotxa. Els boscos estan plens de bedolls, roures, pins i alzines. La zona també era coneguda per la producció de carbó vegetal a partir de les alzines sureres i per la gran quantitat de boix. La història de Rocabruna està impregnada d'anècdotes interessants, com la dels joves del Clot dels Polls, que van col·laborar per regalar una escultura de la Verge de la Salut a l'església, simbolitzant l'amor i la dedicació de la comunitat envers la seva història i patrimoni. En la segona part d'aquest vídeo, expliquem la història i característiques d'una mina situada a la zona. La mina es creu que va ser explotada per primera vegada pels romans, tot i que les primeres dades documentades són del segle XIII, durant el regnat de Jaume I. Aquesta mina va tenir diversos períodes d'activitat fins a finals del segle XIX i, després d'un temps de tancament, el Grup Mineralògic Català va començar a estudiar-la el 2010. La mina té cinc diferents nivells, començant pel més antic situat a la part superior. Té dues entrades i estava tancada per l'ajuntament. Actes vandàlics l'han reoberta. Acompanyats per Joan Rosell i Lluís Clapés del Grup Mineralògic Català, explorarem aquesta mina, destacant la importància de les mesures de seguretat, com portar casc i llum. Esmentem que, tot i el nom, no hi ha indicis que aquesta sigui una mina romana, sinó més aviat medieval, amb característiques com esglaons excavats a la roca. La mina té cinc nivells, amb els nivells superiors més antics i els inferiors més moderns. A la mina s'explotaven minerals de coure i barita, amb la barita sent més prominent en les èpoques modernes. La geologia de la mina és complexa. Predomina la dolomita de l'Ordovicià, amb unes cavitats formades per fluids àcids que després es van reomplir. La barita es feia servir per a diverses aplicacions, incloent pintures, com a càrrega mineral i per afegir pes al pa en la postguerra. A la mina es troben minerals com la teixita i la claräïta. Aquesta última és una de les més destacades a la mina de les Ferreres. Es demana respectar la mina per a futures generacions i es destaca la importància de la col·laboració entre amateurs, universitats i administracions per al seu estudi i conservació. Podeu seguir la ruta a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderis... Moltes gràcies a: Fermí Bobi Joan Rosell i Lluís Clapés del Grup Mineralògic Català (GMC) J.L. Garrido, V. Bártulos, J. Vinyoles, X. Ortiz, P. Mingueza del GMC) Ajuntament de Camprodon i minercat.com Aquest vídeo forma part del projecte "Mines de Girona" que compta amb el suport del Departament de Química i de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Udg. El projecte ha comptat amb un ajut del Consell Social de la UdG i la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECyT). Bibliografia i webgrafia relacionada: https://www.mindat.org/loc-49198.html    • Rocabruna (Camprodon): La Mina de les...   https://naciodigital.cat/ripolles/res... https://www.diaridegirona.cat/comarqu... «Determinada com a leogangita l'UK-112 de la mina de Ferreres, Rocabruna». Infominer. Grup Mineralògic Català, 3/2014, novembre 2014, pàg. 14. Joan Rosell, Josep L. Garrido, Gemma Masons, Fermí Bobí. Rocabruna i el seu entorn. La mina de les Ferreres. 1a edició, febrer 2014