"Cançó de l'home parat" poema de Vicent Andrés Estellés скачать в хорошем качестве

"Cançó de l'home parat" poema de Vicent Andrés Estellés

Rapsode: Vicent Camps Música original i guitarra: Miquel Pérez Lloc: "Museu de Belles arts de València" Estret del programa de "PoeMas de la Uned" emès a TV2 Televisió Espanyola el 25 d'octubre del 2024. Enllaç programa: https://play.rtve.es/v/16303293 Contractació: www.miquelperez.com "Marc Granell-poemes" - Spotify: https://open.spotify.com/album/6AzFma... "Miguel Hernández" - Spotify https://open.spotify.com/intl-es/albu... CANÇÓ DE L'HOME PARAT Parat en aquell cantó, un cantó de la ciutat, parat al cap del carrer, ell era un home parat. No sabia d'on venia i no tenia on anar, i en arribar al cantó en el cantó es va quedar. Passaven – i ell les mirava- parelles d'enamorats, agafats de la cintura, agafat en un abraç. Passaven infants i dones que tornaven del mercat, i l' home no s'hi movia perquè era l' home parat. Llums que s'apaguen i encenen, la fira de la ciutat i en el rostre d'aquell home una amarga dignitat. Si de vegades plorava ningú no el veia plorar. Ningú res no li advertia, ni veia l'home parat. Es feu un arbre de pena, es feu un arbre d'espant, allí al cantó del carrer, ple d'orgull i humilitat. Algú va avisar l' alcalde i l' alcalde, un "concejal", i el "concejal", els qui duien la grua municipal. Com qui lleva un monument d'un carrer de la ciutat, varen endur-se una nit l' home, l' home parat.