У нас вы можете посмотреть бесплатно Recerca MAC 2021 - Excavacions a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous) или скачать в максимальном доступном качестве, видео которое было загружено на ютуб. Для загрузки выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием видео, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса ClipSaver.ru
El 2021 ha tingut lloc la darrera campanya d’excavacions a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell), corresponent al projecte quadriennal de recerca (2018-2021): El Molí d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; investigador principal: Dr. Jordi Principal), coordinada des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i desenvolupada entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre. El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície aproximada d’una hectàrea. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos, que evolucionen i es desenvolupen al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del segle III a. de la n. e.). Tanmateix, durant el període ibèric ple (segles IV a III a. de la n. e.) es produeixen canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals ens portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat permetria plantejar que, en aquests moments, el Molí d’Espígol assoliria un estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió Central catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia atribuïm a l’antic poble iber dels ilergets. El projecte MECI, que finalitza enguany, s’ha plantejat com a objectiu aprofundir en el coneixement arqueològic d’aquells aspectes que acreditarien aquesta “capitalitat”; d’una banda, el seu urbanisme, el disseny i l’organització dels espais interiors i dels edificis, cases i habitatges, i de l’altra, el seu sistema defensiu, que no solament es defineix per unes potents muralles, sinó també per l’existència de fossats. Aquest darrer aspecte, el defensiu, atorga al jaciment una gran monumentalitat i ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers dos anys.