Diàlegs Humanístics de la UPF: "Conversa amb Carla Simón. Cinema com a catarsi i una mirada al món" скачать в хорошем качестве

Diàlegs Humanístics de la UPF: "Conversa amb Carla Simón. Cinema com a catarsi i una mirada al món"

El cinema internacionalment guardonat de Carla Simón està marcat per la seva biografia personal: els seus pares van morir de sida quan tenia sis anys i se'n va anar a viure amb els oncles i una cosina, experiència que representa la base del seu primer llargmetratge, Estiu 1993 (2017) i que recupera a l'últim, Romería (2025). Amb Alcarràs (2022), una de les pel·lícules més taquilleres del cinema català, va rebre l’Os d’Or a la Berlinale i es va convertir en la primera dona de l’estat espanyol a aconseguir aquest gran premi del festival de Berlín. La vida, la mort, l'amor, l'absència, la complicitat o la incomprensió són alguns dels temes que trobem al seu cinema, que revela una mirada profunda i singular amb la qual la cineasta catalana reflexiona i ens fa reflexionar. Sempre de manera dialèctica: la infància davant el món dels adults, la veritat i la mentida, el món rural davant la modernització i les prioritats que s’imposen. Els arguments del seu cinema s’endinsen a les emocions afirmatives i negatives, alhora que projecten una mirada poètica i extremament humana, tant en les contradiccions socials com en les humanes, que consola. En aquest diàleg tindrem l'ocasió de sentir-la parlar sobre el cinema i la vida que la inspira per emprendre el camí del setè art. I també plantejarem com pot intervenir l'art en els problemes socials i humans per aportar esperança. Amb Carla Simón i Tamara Djermanovic 27 de gener del 2026 Biografies Carla Simón (1986) va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, on va fer els curtmetratges experimentals Women (2009) i Lovers (2010), amb Marco Businaro. L’any 2011 va rebre una beca de La Caixa per estudiar un màster a la London Film School, on va dirigir els curtmetratges Born positive (2012), Lipstick (2013), Those little things (2014) i Llacunes (2016). Estiu 1993 (2017), el seu primer llargmetratge, de caràcter autobiogràfic, es va estrenar a la Berlinale 2017, en la qual va ser premiada com a millor opera prima i va obtenir el gran premi del jurat de la Generation Kplus. El film ha guanyat més de trenta premis arreu del món, ha representat Espanya als premis Oscar 2018, ha estat nominada a l’EFA i ha guanyat tres premis Goya, incloent-hi el Goya a la Millor Direcció Novella. Alcarràs (2022), el seu segon llargmetratge, amb estrena internacional a la Secció Oficial de la 72a. edició de la Berlinale, va rebre l’Os d’Or. El 2025 va estrenar Romería, el seu tercer llargmetratge, a la Secció Oficial del Festival de Cannes. La pel·lícula està ambientada a la Galícia del 2004 i explica la història d’una jove que emprèn un viatge per reconstruir la memòria del seu pare biològic, mort a causa de la sida. Romería tanca la trilogia familiar iniciada amb Estiu 1993, en què la memòria personal és l’eix de la creació cinematogràfica. Tamara Djermanovic és catedràtica de Filologia Eslava al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, concretament a l’àmbit de literatures eslaves i estètica. És investigadora principal del Seminari d’Estudis Eslaus a la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora acadèmica dels Diàlegs Humanístics des que va idear aquesta iniciativa (2016), amb l’objectiu de transferir el coneixement a partir de l’àmbit humanístic com a eix principal. Llicenciada en Literatura Comparada per la Universitat de Belgrad el 1990, va venir a Barcelona el 1991, on es va doctorar en Humanitats el 2004. Entre els seus llibres destaquen El universo de Dostoyevski (Acantilado, 2021), El viaje a mi país ya inexistente (Altaïr, 2013), Dostoyevski entre Rusia y Occidente (Herder, 2006; publicat també en rus i en serbi) i edicions dels llibres Construcción estética de Europa (Comares, 2014), Tarkovski y la cultura universal (Shangrila, 2020) y Caminar, pensar, escribir (Acantilado, 2025). És autora de més de trenta articles acadèmics, així com de publicacions en concepte de transferència de coneixement. Actualment col·labora amb els diaris EL PAÍS i ARA.