Benicadell per Víctor 2025 - Corresendes XRS скачать в хорошем качестве

Benicadell per Víctor 2025 - Corresendes XRS

🌈Diumenge 30 de novembre de 2025 🔄 Distància: 9 Km ↗️ Desnivell acumulat: 488 m 🌹𝔹𝕖𝕟𝕚𝕔𝕒𝕕𝕖𝕝𝕝 𝕡𝕖𝕣 𝕍í𝕔𝕥𝕠𝕣 𝔾𝕣𝕚𝕧𝕖 𝟚𝟘𝟚𝟝🌹 ✨La ruta comença al refugi de Les Planisses, un racó tranquil i amable, envoltat de pinedes clares. L’aire ací encara és suau i no anuncia la serra dura que et vindrà després. Els primers metres són un escalfament natural: una pista ampla i còmoda que avança sense presses. És el moment de deixar que les cames es desperten i que la ment es vaja afinant. De seguida el camí abandona la pista i entra en un sender més estret i sinuós, envoltat de romer, timó i alguna carrasca. El pendent comença a pujar, però ho fa amb tacte, sense brusquedats. La serra del Benicadell es deixa veure per trams, com si fera un joc de “ara sí, ara no” entre els arbres. A mitja pujada el sender es fa més pedregós i s’obri a un paisatge cada vegada més ampli. Cap al sud, el pantà de Beniarrés i la vall s’estenen en forma de mosaic. Encara no hem arribat al tram dur, però la muntanya ja comença a ensenyar el seu caràcter calcari. Quan continuem ascendint, el sender entra en una zona més dreta, on els revolts es fan més curts i la respiració més forta. Esta part és la transició cap al tram més emblemàtic. En arribar als peus del Benicadell ens acostem a portar unes flors, com de costum , a Víctor Grive. Desprès pujem i arribem a la cresta del Benicadell, un fil rocallós preciós, amb bones vistes cap als dos costats. És una cresta amable: espectacular, però mai exposada de manera perillosa, així que pots caminar-la amb confiança i gaudir-ne sense tensió i sense oblidar mai la deguda precaució muntanyenca. Després d’un últim esforç, arribem al cim del Benicadell (1.104 m). Ací el món pareix més gran. Al nord tens la Vall d’Albaida i al sud, les serres del Comtat i la Safor, totes desplegades com si fossen una maqueta gegantina. És d’eixos punts on el temps sempre es vol quedar una miqueta més del normal. La baixada,amb el descens és més directa, per terreny pedregós i amb pendent marcat. La gravetat ajuda però també exigeix atenció. De mica en mica, el sender s’obri i el pendent es relaxa, tornant a zones de pineda i matoll mediterrani. Els últims quilòmetres ens porten de nou a la pista ampla, on tornem a caminar amb passos llargs i tranquils fins arribar al refugi de Les Planisses, tancant així el cercle exactament on l’haviem obert 🍁🌹 És una ruta curta però intensa, amb una personalitat molt marcada: amable a l’inici, exigent al centre, i contemplativa al final. Perfecta per a qui estima la muntanya i els bons moments amb bona gent.