(1) CANTÀNIA 2024 EL NAUFRAGI- AUDITORI DE SANT CUGAT скачать в хорошем качестве

(1) CANTÀNIA 2024 EL NAUFRAGI- AUDITORI DE SANT CUGAT

CANTÀNIA 2024 EL NAUFRAGI Composició: Marc Timón Text: Jair Domínguez Direcció musical: Elisenda Carrasco, Oriol Castanyer, Eva Martínez, Marta Dosaiguas Direcció escènica: Adrià Aubert, Cristina Martí Coordinació musical: Josep Prats Intèrprets: VEUS SOLISTES: Víctor Arbelo / Bernat Cot / Mar Maestu / Sylvia Parejo / Marc Pujol / Diana Roig · PIANO: Marta Muñoz / Raúl Patiño / Marc Timón · PERCUSSIÓ: Jeremy Friedman / Pau Montané / Carles Salvador · VIOLÍ: Cristian Benito / Marta Cardona / Maria Florea · VIOLA: Uixi Amargós / Elena Martínez / Nina Sunyer / Patricia Torres · VIOLONCEL: Edgar Casellas / Noemí Pasquina / Laura Peribáñez · CONTRABAIX I BAIX ELÈCTRIC: Miquel Àngel Cordero / Cristina Membrive / Guillermo Prats · FLAUTA: Bet Franch / Severine Rospocher / Marta Torres · TROMPETA: Berta Gala / Jaume Peña / Matthew Simon SINOPSI Un grup d’alumnes es disposa a fer el viatge de final de curs en un enorme creuer. Es tracta d’un vaixell de luxe colossal que contamina molt i és un exemple clar de mitjà de transport poc sostenible. Els dos protagonistes de l’obra, en Biel i la Martina tenen visions oposades sobre la manera de viatjar: ell opina que allò és un dispendi de recursos i una màquina de contaminar, però la Martina, creu que són joves i han de viure el present. Els dos joves venen de famílies diferents: el pare de la Martina és un empresari tecnòcrata que l’ha educat en valors com l’èxit professional. Els pares d’en Biel, per contra, són ecologistes convençuts que han ensenyat en Biel a estimar el camp, els animals i a pensar en l’economia autosuficient. Aquestes dues maneres de veure la vida xocaran encara més quan el vaixell naufraga i els estudiants van a petar a una illa deserta. Allà, sense adults que els supervisin, s’hauran de buscar la vida per sobreviure. Els caràcters s’accentuen: la Martina, arrauxada de mena, creu que és una bona oportunitat per crear una societat a imatge i semblança d’aquella d’on provenen: fer carreteres, desviar rius i, per sobre de tot, muntar una empresa d’exportació de cocos per fer-se milionària. En Biel per la seva banda, vol apostar per fer servir els recursos naturals de manera responsable i crear una societat sostenible. Les idees de la Martina s’imposen: el grup d’alumnes crea l’empresa Cocos S.A. amb la que comencen a consumir tots els recursos de l’illa. Tot i les advertències constants d’en Biel, la transformació radical a què sotmeten l’illa acaba transformant tot l’entorn i desemboca en un canvi climàtic sobtat. L’arribada d’una tempesta que ho arrasa tot serà el detonant que els farà veure que, més enllà de disputes i maneres de pensar diferents, l’única manera de fer les coses és fer-les bé i que l’ecologia i el respecte pel planeta és el millor que podem fer per salvar el món.