Resum de la Llei 19/2020 i l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació en скачать в хорошем качестве

Resum de la Llei 19/2020 i l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació en

La població a Catalunya és diversa. En el territori hi viuen persones que s'identifiquen amb diferents gèneres, de diferents orígens i religions, parlen múltiples llengües, tenen diferents capacitats i preferències sexuals. Moltes d'elles afronten diferents formes de discriminació que es relacionen amb la nostra història i amb desigualtats estructurals més profundes. Les administracions públiques tenen la responsabilitat de prendre mesures concretes per a revertir les discriminacions que afronten determinats col·lectius de persones. No obstant això, aquests grups no són homogenis sinó que estan travessats per diferents eixos de desigualtat. Les mesures han d'aplicar-se des d'una perspectiva interseccional que consideri les diferents causes que generen la discriminació múltiple. Una mateixa situació pot afectar diferents drets i es relaciona amb desigualtats estructurals. Per a revertir aquesta situació i assegurar aquesta responsabilitat de les administracions públiques, la Llei 19/2020 regula el dret a la no discriminació i a la igualtat de tracte de les persones, siguin físiques o jurídiques, públiques o privades que operin en el territori català. Estableix els principis que han de regir l'actuació dels poders públics i una sèrie de mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir les desigualtats existents. En el primer article s'estableixen dos objectius que guien la llei: en primer lloc, garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació; i en segon, erradicar qualsevol actuació o comportament que puguin atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament de la seva personalitat. L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació adscrita al Departament d’Igualtat i Feminismes és un dels instruments creats per vetllar pel compliment i desplegament d’aquesta llei. Pel que fa a la promoció, s’encarrega, amb col·laboració amb els òrgans competents, d’establir les mesures, les disposicions de garantia, els mitjans d’anàlisi i foment del dret d’igualtat de tracte. Concretament en els àmbits de l’ocupació i funció pública; negociació col·lectiva; organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, professionals i d’interès social o econòmic; espais de participació política, cívica i social; educació; salut; serveis socials; atenció a infants, adolescents, joves, gent gran i persones amb discapacitat; habitatge; establiments i espais oberts al públic; mitjans de comunicació social i societat de la informació; cultura; esports; llibertat religiosa; administració de justícia i cossos i forces de seguretat. Amb relació a la protecció, les funcions que té son les de prestar suport i assessorament jurídic a les persones que hagin pogut partir qualsevol tipus de discriminació per qualsevol dels motius que recull la llei. També té atribuïdes les funcions d’incoació, inspecció, instrucció, sanció així com l’execució de processos de mediació o reparació. La llei es crea amb la voluntat que el procés administratiu sigui més humanitzat. És per això que es posen les víctimes en el centre del procediment, respectant els seus drets i necessitats i posant a la seva disposició la figura de l’acompanyant. Així mateix, la llei contempla accions alternatives si complementàries a les sancions econòmiques, com són la mediació i els processos restauratius així com les mesures accessòries per a reparar a la víctima i canviar la mirada de la persona infractora. Per tant, involucra a la víctima i la persona que ha vulnerat els drets d’aquesta amb la voluntat de transformar les qüestions estructurals de la discriminació i promoure la presa de consciència amb relació a les dinàmiques de discriminació socials.