JOSEP GRAU-GARRIGA: TOTS ELS ENVIRONAMENTS DEL MÓN, a cura d'Esther Grau i Carles Guerra скачать в хорошем качестве

JOSEP GRAU-GARRIGA: TOTS ELS ENVIRONAMENTS DEL MÓN, a cura d'Esther Grau i Carles Guerra

JOSEP GRAU-GARRIGA: TOTS ELS ENVIRONAMENTS DEL MÓN, a cura d'Esther Grau i Carles Guerra Del 22 de novembre de 2025 al 26 d'abril de 2026 JOSEP GRAU-GARRIGA: TOTS ELS ENVIRONAMENTS DEL MÓN, a cura d'Esther Grau i Carles Guerra Josep Grau-Garriga (1929-2011) va desenvolupar pràctiques artístiques inspirades per les tècniques del tèxtil des dels anys 1950. Ben aviat va convertir-se en un referent internacional de la via més experimental pel que fa al tapís de creació. Però a principi de la dècada dels anys 1970, els seus procediments i tècniques tèxtils van protagonitzar un gir. Tot d'una es va afegir un ventall d'objectius artístics, pedagògics, comunitaris i socials. Això va fer que la confecció de peces autònomes obrís el camí a la pràctica dels anomenats environaments, la posada en escena dels quals implicava un gran nombre d'actors i una condició site-specific. L'inventari de tots els environaments produïts per Grau-Garriga entre 1970 i 2004 aplega una seixantena de casos. Moltes d'aquestes intervencions efímeres van dur-se a terme a Europa i als Estats Units, a més d’Amèrica Llatina i –en algun cas puntual– Àfrica. El terme environament es referia a una pràctica situada en entorns naturals o històrics, propis del món de l'art o a vegades completament aliens, amb motivacions reivindicatives, de denúncia o d’enaltiment. Els environaments podien estar vinculats a la celebració d'un happening o cerimònia. Sovint eren de caràcter efímer, raó per la qual estaven subjectes a un procés de desmuntatge i destrucció. Els realitzats amb fibres tèxtils podien arribar a confondre's amb tapissos de grans dimensions o escultures toves que havien transformat l'arquitectura del lloc en un teler. D'aquí que molts adquirissin un caràcter èpic. Des dels primers environaments Grau-Garriga va promoure modificacions significatives pel que fa a la divisió del treball creatiu. Les propostes de seminaris, tallers o experiències creatives en grup, convidaven els participants a convertir-se en artífexs de grans instal·lacions. El seu caràcter pedagògic transformava els col·laboradors en autors. La creativitat deixava de tenir un caire estrictament individual i es tornava una empresa col·lectiva. Així és com els environaments van esdevenir exemples d'una acció comunitària que no aspirava únicament a intervenir en l'entorn físic o paisatge, sinó en els relats d'aquells indrets lligats a fets de la història. Això també els feia polèmics. Malgrat el seu caràcter celebratori, fins i tot festiu, en ocasions van desfermar reaccions contràries.