VALTONYC - EPD // EN PAU DESCANSI (Àlbum complet) скачать в хорошем качестве

VALTONYC - EPD // EN PAU DESCANSI (Àlbum complet)

Gravat, mesclat i masteritzat per Valtònyc Produït per C64 (Valtònyc & Michi) Portada per Ruben Chavarría Amb col·laboracions de ZOO, JU, Mi Amargo, Loren D i Iria Interludis per N-Wise Allah i Dano Charly Efe: Diuen que un mantra repetit moltes vegades pot convertir-se en una veritat. No ho crec. Porto escoltant ja diversos anys que Valtònyc rapeja malament, així, com a escut protector de la gent cap a la seva música. Potser gent que no simpatitza gaire amb el rap de missatge o polític. Potser gent en una altra ona. Sincerament tampoc em preocupen. Totes les mostres de rebuig cap a la música d’en Josep o uns altres artistes perseguits i denunciats pel seu compromís i missatge social han acabat en vies mortes. Fins a gent o MC's d'una altra corda o un altre rotllo han acabat demanant perdó i reconeixent el mèrit d’en Josep anant a per totes amb les seves lletres i abandonar Espanya amb el front marcit, que diria Gardel. En certa manera, ha unit als artistes de rap d'aquest país (no oblidem la cançó “Los borbones son unos ladrones”) cantada a l'uníson per diversos dels referents de l'estat espanyol a manera de companyonia i solidaritat amb en Josep. Tot un mantra repetit que al final acaba a la paperera si segueixes els seus discs i la seva evolució, ja que des de la meva manera d'entendre la música, ha crescut exponencialment tant en líriques com en el ritme interior dels seus raps (per a mi fins i tot quan rapeja en català és un dels millors) i sobretot ha guanyat en consistència, pausa i missatge amb fonament. És veritat que quan érem joves l'única cosa que ens preocupava era escopir. I aquí, en aquesta batalla entre l'escopinada, la memòria i la fluïdesa, perdíem per golejada. Hi ha gent que té aquest do i uns altres l'hem hagut d'anar polint sobre la marxa. I bé és cert, que també hem dit coses sense pensar o les hem rapejat de qualsevol manera sobre qualsevol ritme més preocupats del missatge i la lletra que de l'estil i la cadència. Però avui en Josep ens desgrana amb "EPD" (En pau descansi). La mort definitiva del personatge. Al seu pesar, la càrrega dels anys que li queden tristament a l'exili, però també la persona davant la qual mirar-se al mirall i sentir-se orgullós de no doblegar-se als poders fàctics i judicials d'aquest país. Recordem que en Josep porta anys fora de les nostres fronteres per la lletra d'una cançó on denúncia fets avui provats, per diversos mitjans de comunicación, del Rei. El disc és una sèrie de cançons sòbries, sinceres i fins diria que burlesques en alguns casos, imagino que fruit de la frustació que suposa veure tot aquest circ al voltant i que en ple 2020 es continuï perseguint als bufons de la Cort per narrar la desoladora història de prínceps, monarques i plebeus. Amb la paciència i maduresa necessària per signar el seu millor disc (ja es va entrellucar un creixement personal en les cançons que componien el seu anterior àlbum Piet Hein). Trobem una introducció de Loren D, temes molt intensos en català que ens retornen a un Josep abatut i melancòlic per no poder estar amb la seva família, autèntics punchlines a "Ambidextre" i "Ballar en temps de guerra", experiments a “Titella” i algunes tornades amb autotune o col·laboracions reeixides amb Panxo de Zoo i Mi Amargo; temes fanfarrons en castellà, una mica amb l'estil que ja entrelluquem a"J B0rd4l4$”, un altre alter ego seu creat per al vacil·li i la burla i sobretot un canvi a nivell de producció que passa del boom bap dels seus principis a uns ritmes foscos, electrònics i sense cap mena de sample. Tot el disc ha estat gravat amb mitjans amateurs i produït a la casa seva per ell mateix amb la companyia de Michi, on l'ha acompanyat en melodies i ritmes. Una aliança que l'han batejat sota el nom de C64. Com de costum, els temes polítics sempre hi són implícitament en els seus temes, encara que evidentment observem també un canvi estètic i de llenguatge, alguna cosa més macerada i polida que la seva verborrea de joventut. Les veritats continuen dient-se a la cara però el Josep de 27 anys ja ha carregat la seva creu i ha trobat altres camins on la seva música pugui respirar (i descansar) en pau. Com a curiositat els dos àudios de gent tan respectada dins la nostra cultura com Dano i NY de (MDE CLICK) que potser sorprenen propis i estranys i que simplement són les veus de la comunitat hip hop d'aquest país que considera una vergonya i un greuge aquests anys d'exili per fer cançons políticament incorrectes.No deixin d'escoltar EPD. No deixin que la censura ens estanqui i ens esfondri. En Josep ha continuat fent música i ha convertit la seva lluita i la seva veritat en un exemple per a uns altres. Jo ho vaig poder comprovar en directe als concerts solidaris de Mallorca i La Model davant d'una multitud i en els nombrosos actes que es van dur a terme a tot el país per donar escalfor a en Josep, abans Valtònyc. Per ell. Per tu. Per tots i totes. Ni un pas enrere. Carles Sanchis ‘Charly Efe’ Poeta i raper