I Puritani / HD, Òpera, Bellini скачать в хорошем качестве

I Puritani / HD, Òpera, Bellini

00:00 Presentació 02:22 Acte I 01:17:26 Acte II 02:02:21 Acte III Òpera, amb música de Vincenzo Bellini Llibret de Carlo Pepoli Des del Gran Teatre del Liceu Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Director del cor: William Spaulding Producció del Gran Teatre del Liceu i de la Welsh National Opera I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine. Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que recolzaven a la casa dels Estuard. Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París. Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seva estrena. L'acció té lloc a Anglaterra, durant la Guerra Civil Anglesa. Acte I: Una fortalesa prop de Plymouth, comandada per Lord Gualtiero Valton. A l'alba, els soldats puritans anticipen la victòria sobre els reialistes. Riccardo, a qui Lord Valton li ha promès la mà d'Elvira, en tornar a Plymouth s'assabenta que aquesta està enamorada d'Arturo (un reialista), i que vol casar-se amb ell. Riccardo es confia a Bruno ("Ah! Per sempre ? Bel sogno beato"). A les habitacions d'Elvira, Giorgio revela que ha persuadit Lord Valton de respectar els desitjos d'Elvira. Aquesta esclata de joia. Arturo arriba per a les noces i celebra la seva nova felicititat ("A te, o cara"). Valton ha de prendre a una misteriosa dama (sospitosa de ser una espia reialista) i portar-la davant del Parlament. Arturo descobreix que es tracta d'Enrichetta, vídua de l'executat rei Carles I. Elvira apareix amb el seu vel de noces ("Son vergin vezzosa"), i Arturo utilitza el vel per a disfressar Enrichetta, fent-la passar per Elvira, i ajudar-la a fugir. En el camí, es troben amb Riccardo, i quan aquest s'adona que la dona que l'acompanya no és Elvira, no té cap problema en deixar-los passar. Quan la fugida es descobreix, Elvira es creu abandonada i perd la raó ("Oh, vieni al tempio, fedele Arturo"). Acte II: En un altre lloc de la fortalesa. Giorgio descriu la bogeria d'Elvira ("Cinta di fiori"). Riccardo porta la notícia que Arturo és ara un fugitiu i que ha estat condemnat a mort per ajudar Enrichetta a fugir. Apareix Elvira, encara desequilibrada però enyorant Arturo ("Qui la voce ?Vien, diletto"). Giorgio i Riccardo són de l'opinió que Elvira morirà de pena si Arturo mor, però també creuen que aquest ha de morir si lluita al costat dels reialistes en la imminent batalla ("Il rival salvar tu dei ? Suoni la tromba"). Acte III: Al camp, prop de la fortalesa, tres mesos després, Arturo és encara un fugitiu, però ha tornat per a veure Elvira. La sent cantar ("A una fonte afflitto e solo") i es reuneixen de nou ("Vieni fra le mie braccie"). Però Elvira tem que de nou hagin de separar-se, i efectivament Riccardo fa la seva aparició amb Giorgio i els soldats per a anunciar a Arturo la seva sentència de mort. Els soldats demanen l'execució d'Arturo, però Oliver Cromwell ha donat la seva paraula que, tot i haver triomfat sobre els reialistes, els presoners seran perdonats. Finalment els amants poden gaudir junts de la seva felicitat.