Mirrors Op. 22 - S. Brotons | Trio Kórena скачать в хорошем качестве

Mirrors Op. 22 - S. Brotons | Trio Kórena

Mirrors Op. 22 Salvador Brotons Adagio - Allegro ritmico - Adagio - Allegro ritmico - Adagio Trio Kórena Cristina Parés - violí David Carmona - clarinet Neus Sánchez - piano Instagram:   / triokorena   Facebook:   / triokorena   «"Mirrors" fou escrita a la tardor de 1979 amb la intenció de presentar-la al 1er Concurs de Joves compositors de Joventuts musicals de Barcelona. Vaig escriure l'obra d'una tirada i va guanyar el primer premi del mencionat concurs. L'estrena va ser encomanada al Trio Bartok de Barcelona que l'interpretà dins el cicle de concerts als Palaus del carrer Montcada. Trenta sis anys més tard he fet una força profunda revisió i ampliació de la composició. He canviat el seu títol original de "Simetries" a "Mirrors" i crec que el resultat final és bastant més satisfactori. La composició , d'uns 12 minuts de durada, està pensada en un sol moviment sense interrupció en forma de mirall. La simetria de l'obra ve donada per l'esquema dels moviments (Adagio- Allegro- Adagio- Allegro- Adagio) i per l'estructura interna de les frases. Gairebé sempre són de sis compassos excepte el segón tema que ho són de quatre. Obsevant ón són posats els números d'assaig és fàcil veure l'estructura de cada frase. L'obra s'inicia amb un curt Adagio que servirà de preludi i també de postludi. El piano es mostra molt aggressiu mentre que el violí i el clarinet el contesten amb molta dolçor i distància. L'Allegro que segueix és basicament contrapuntístic amb tres temes principals: El primer rítmic i el segòn líric i el tercer obstinat. Ve a ser un seguit de variacions amb tota mena d'alternatives instrumentals colorístiques. L'Adagio central té més extensió i volada. Tot mantenint el mateix tempo que el Preludi i Postludi, aquest Adagio es desenvolupa adquirint més tensió dramatica i arribant a un punt sonor culminant. És interessant notar que L'Allegro que segueix és temàticament reexpositiu però sense repetir cap fragment de l'exposició. Seria com un nou espai de variacions tractades amb nous efectes tímbrics i instrumentals. Després d'un procés distensional, la composició clou amb el Adagio postludi on la música es va fonent cercant pau. El violí va anant cap el registre agut i el clarinet i el piano cap el més greu en moviment contrari.» SALVADOR BROTONS , Juny 2015