2025-11-12_Llubí - Talaiots des Racons i Molí d'en Blanc скачать в хорошем качестве

2025-11-12_Llubí - Talaiots des Racons i Molí d'en Blanc

VOLTA PER LLUBÍ I ELS TALAIOTS DELS RACONS Ens ha rebut ben amatent Miquel Campaner, que envía pequeñas cápsulas de “reflexiones diarias”, tal com resa el titular que li dedica l'Última Hora avui dematí. El nostre glosador de cada dia ens esperava a la plaça de Llubí, on el cap de setmana qui ve se celebraran els 25 anys de la Fira de la Mel. Ens hem arreplegat a la terrassa del café de Cas Menescal i d'allí hem començat la caminada guiats per en Miquel. L'objectiu era els Talaiots dels Racons. Als afores de Llubí ens hem topat amb les restes d'una murada ciclòpea que protegia el poblat prehistòric, d'uns 20000 metres quadrats, com a tres quarterades de construccions entre les quals hi destaquen dos prominents talaiots amb bon estat de conservació. Els contemplam sense pressa mentre el comandant Antoni ens comenta la història, i en Pere Reynés fa de foner botant per damunt aquelles pedres venerables. Un sol càlid de novembre se filtra entre les alzines posant-se sobre els Caminants.. Passam a la vora d'un altre talaiot i ens acostam al molí d'en Blanc, casa pagesa de portal amb un arc de mig punt, i la porxada amb un arc d'ansa de paner. Caminam per un camí retallat de paret seca que guarda camps de vinya, ametllers de braços morts estirats al cel, i la garriga de pins i alzines d'on guaiten aglans encara verds. Camina caminaràs, les pedres de les parets conten les passes dels Caminants que s'obren al camí del poble i al campanar de l'església eixint per damunt les cases. Una casa vella, ovelles que pasturen, una ègua i un poni davall un garrover... la garriga, poc humida, no hauran sortit esclatasangs. En el fons clareja la Serra: el Puig Major, el Massanella, el Tomir, l'Ofre... hi són tots aixecant la testa al cel blau d'un dia esplèndid. Vuit kilòmetres han caminat els Caminants. Joan Aumatell agraeix al bon Déu el camí pla, sense clots ni obstacles, que li ha permès gaudir de la caminada sense dificultat. Ara pugen la costeta que els torna al poble per la part més antiga, fins damunt el costeret. Baixen cap a la plaça i algú fa una aturada davant la casa del carrer del Born, n.6, on va viure l'amic i condeixeble Miquel Jaume, en Miquel de Sa Molinera, que morí fa uns anys. Descansa en pau, Miquel. A la plaça els espera taula parada, aigua i vi i cerveseta fresca, cosa que agraeixen donant bon compte del dinar, avui d'un multivariat de frit, llengo amb tàperes, callos, bocinets de llom, ensaladilla, pa i olives... bona xerrameca fins que ha arribat l'hora de partir, quan en Joan Brunet ha entonat “ad multos annos”, que ha sortit ben afinat per a en Miquel Campaner, als seus setanta-un anys. Ad multos annos, Miquel. Pere J. Amengual 12 / 11 / 2025