Solo Bultaco Enduro | Frontera | Pursang | Matador скачать в хорошем качестве

Solo Bultaco Enduro | Frontera | Pursang | Matador

#historics #clubhistorics #BultacoEnduro Solo Bultaco Enduro | Frontera | Pursang | Matador El llançament de la Frontera no fou una simple posada al dia de la Matador sinó que suposà un canvi radical del concepte, fins al punt que ambdós models tenien ben poc en comú. Ja feia anys que Bultaco estava treballant en la substitució del seu històric model i, després del fracàs de la Biflecha de 1973, els principals pilots de la marca optaren per una solució més radical: adaptar la lleugera i potent Pursang de motocròs a les regulacions del Tot Terreny, una idea (instigada entre d'altres per Toni Soler), que resultà plenament encertada i fructificà en la Frontera de 1975. La primera de la sèrie s'anomenà Mk9 tot continuant la numeració de la Pursang, amb la qual estava estretament emparentada (la Pursang MK9 aparegué un any després, el 1976). Inicialment, es fabricà en les cilindrades de 250 i 360 cc, per bé que aquesta darrera resultava una mica massa brusca de resposta (aviat, però, en sortí una versió dosificada i amb una corba de potència més plana). Un any després, el 1976, n'aparegué una nova versió la Mk10 amb grans canvis envers la primera: el motor lliurava 32 CV a 8.000 rpm, el canvi de cinc velocitats disposava de marxes més llargues, el bastidor era més petit i curt i les suspensions, més dures (millorant-ne així el comportament), alhora que el sistema elèctric esdevenia més sofisticat. Aquell any aparegueren també les versions per a joves (amb sengles motors de 74 i 125 cc i una estètica que imitava la de la nova Mk10), versions que venien a ocupar el buit deixat per la Lobito, la qual s'havia especialitzat en trial el 1975 amb la reconversió a Lobito T. La MK11 370 de Narcís Casas La Frontera MK11 370 que pilotà Narcís Casas la temporada de 1978 Detall del motor i el tub d'escapament El 1977, mentre encara es comercialitzava la Mk10, Bultaco llançà una versió complementària que es vengué simultàniament: la Gold Medal, derivada directament de la Pursang MK10 d'aquell mateix any i que era més una motocicleta de motocròs matriculable que no pas una d'enduro estrictament parlant. El zenit de la Frontera s'assolí el 1978 amb la versió més reeixida de la nissaga, la Mk11, una moto d'enduro d'alt rendiment que marcà l'inici de la fi de la seva història d'èxits. Fou amb una Mk11 370 oficial que Narcís Casas aconseguí aquell 1978 el seu darrer campionat estatal de Tot Terreny i el de Bultaco, poc abans que la crisi financera de l'empresa, agreujada el 1979, aboqués l'empresa a la fallida i posterior tancament. D'ençà de 1979, la pràctica desaparició del departament de curses de Bultaco coïncidí amb el declivi esportiu de Narcís Casas i l'ascensió de Carles Mas, qui aconseguiria per a Montesa diversos campionats estatals amb la Montesa Enduro. Mentrestant, una Bultaco en hores baixes fou incapaç de seguir evolucionant la Frontera (ni gairebé cap dels seus models, tret de la Sherpa T "blanca" i la Pursang MK15) i es dedicà bàsicament a rejovenir estèticament la moto, amb llançaments com ara el de la Frontera 74 "groga" i la Mk11 "blanca" el 1979. Cal esmentar també la Mk12 370 TT, una versió matriculable de la Pursang MK12 Everts de 1978 apareguda més tard que, tot i haver estat considerada com la darrera Frontera, era en realitat una Pursang amb enllumenat i un silenciador més gros. Finalment, el darrer intent de Bultaco de renovar la Frontera es produí cap a 1980, quan es presentà a la premsa un prototipus anomenat Frontera Mk15 TT, derivada directament de la Pursang MK15, que no va arribar mai a la producció. @Wiquipedai