XAVI SARRIÀ - La cantaora amb Sandra Monfort (Causa, 2022) скачать в хорошем качестве

XAVI SARRIÀ - La cantaora amb Sandra Monfort (Causa, 2022)

Cançó inclosa a l'àlbum 'Causa' Xavi Sarrià (2022) Tots els serveis d'streaming, CD i precomada vinil a http://causa.ppf.cat Àlbum complet a Youtube    • XAVI SARRIÀ - Causa (àlbum complet) 2022   Gira Causa 2022 27.05 VILLAROBLEDO Viñarock 07.05 ZARAGOZA CC Delicias 21.05 PALMA Es Gremi 25.05 BARCELONA Sala Apolo 27.05 VALÈNCIA Sala Moon 28.05 MADRID Sala Copernico Entrades http://www.xavisarria.cat Música i lletra Xavi Sarrià Producció: Genís Trani, Xavi Sarrià i Diego Barberà Preproducció: Genís Trani, Xavi Sarrià, Diego Barberà i Salva Bolufer “Bolu” Mescla: Genís Trani Enginyer de gravació: Antoni Laguna Enginyer de gravació a Garate Studios: Kaki Arkarazo Enginyer de so en directe: Kike Barberà Disseny: Joanrojeski estudi creatiu Il·lustració de coberta: Helga Ambak Revisió dels textos: Roger Sarrià Enregistrat a Elefante Studios de València i Garate Studios d’Andoain entre el novembre i el desembre del 2021 excepte “No s’apaguen les estreles” enregistrada per Sam Ferrer a WZ Studios de Borriol, RC Studios de Xàtiva i Full Up Studios de Foios. Masteritzat per Alex Psaroudakis a Nova York Luis Súller: bateria Diego Barberà: baix Jota Terranegra: guitarres Héctor Peropadre: dolçaina i llaüts Daniel Tomàs: teclats Genís Trani: programació Manu Pardo: trompeta Miki Garcia: trombó Toni Fort: saxos Diego López: percussió mediterrània Abel Garcia: llaüts mediterranis Anna Millo: veus a “Presagi”, “La nit ferida” i “Música, ràbia i amor” Elane: veus a “Causa” Sandra Monfort: veus a “La cantaora” i “Balansiya” Rafel Arnal: veus a “Balansiya” Pep Gimeno Botifarra: veus a “Balansiya”, “La nit ferida” i “No s’apaguen les estreles” Ahmed Touzani: violí a “La nit ferida” Xavi Sarrià: veus i programació Paco Costa: guitarra Escoleta del Cor de l’Eliana: veus a “No s’apaguen les estreles” Pau Chàfer: piano a “No s’apaguen les estreles” A “La nit ferida”, Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten “Cant de batre de José Cruañes”, extret del disc De banda i banda del Mediterrani (Temps Records). A “La cantaora” apareix un fragment de la peça “Han tret una nova moda” (tradicional), interpretada per Joquima Calvo. Procedeix del volum V de la col·lecció Fonoteca de Materials, Generalitat Valenciana, 1986. Cedit per l’Institut Valencià de Cultura. http://xavisarria.cat   / xavisarria     / xavisarria     / xavisarria   LLETRA La cantaora Amb un fil de veu rega les esperances un sentiment ocult que vibra a les entranyes i el camí impossible a poc a poc es fa planer dins seu torna a sonar l’albà que mai va fer Sap que eixos batecs volen dir alguna cosa fa sol i vol deixar de buscar una resposta ara vol estimar-se i no esperar ser corresposta com una equilibrista entre la culpa i l’aposta No vol seguir abocant-se al pou dels records vol alçar la mirada i perdre’s en l’horitzó vol ser l’ocell de l’hivern que al cel es dilueix com ara ella es fon amb les ales de la cançó Soltar l’alegria mora al menyspreu del senyoret ella no es malfaenera és fidel a les arrels i amb galtes de poma roja cantarà tota la nit cada cançó un punyal que s’arrencarà del pit La xiqueta que ara canta vol les penes oblidar deixa-la si vol plorar-les que igual que venen se’n van Ella no canta per la gràcia ni tampoc per voluntat canta per guanyar la vida que el jornal no pot pagar Ja ve el vent de migdia ja ve el vent de ponent tanca finestres i portes fins que torne l’aire fresc obri l’amagatall on guarda el seu tresor i espolsa la pols de les cançonetes d’or Esta nit vol mudar-se com un vint-i-cinc de copes eixir i deixar-se anar entre bruixes i dansaores diuen que el seu poble és un niu de raboses ella només has vist lladres al palau dels afores Les misèries de l’amo i que quan ha tocat durets li ha amollat en castellà que no tenen veus ni drets i tan alta com va la lluna i l’estrela que l’acompanya quanta pena han de passar les obreres que ell enganya? Però els carrers són d’elles i entre totes són navalla filles de l’orgull d’un poble que ni claudica ni calla i amb galtes de poma roja encendran tota la nit cada foguera un punyal que s’arrencaran del pit La xiqueta que ara canta vol les penes oblidar deixa-la si vol plorar-les que igual que venen se’n van Ella no canta per la gràcia ni tampoc per voluntat canta per guanyar la vida que el jornal no pot pagar Sandra Monfort: Jo no cante per la gràcia ni tampoc per desamor cante pa que tu me mires i em portes pomes l’hort