У нас вы можете посмотреть бесплатно ORLANDO | Entrevista Sally Potter, directora или скачать в максимальном доступном качестве, видео которое было загружено на ютуб. Для загрузки выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием видео, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса ClipSaver.ru
(CAT) SALLY POTTER: UN ORLANDO ÚNIC I MOLT ACTUAL L'1 de desembre del 2025, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i el CCCB van dedicar la sessió de la XI edició dels Manifestos Fílmics Feministes a revisar Orlando, el llibre fundacional de Virginia Woolf, a través de tres visions cinematogràfiques diferents. L'Orlando de Sally Potter, amb Tilda Swinton, realitzat el 1992, en va ser una. Sally Potter és tranquil·la, generosa amb el seu temps, intel·ligent i divertida. Sap que ha vingut a Barcelona a viure una experiència interessant: conversar amb Ulrike Ottinger i Paul B. Preciado sobre les diferents mirades al llibre de Virginia Woolf. Sally Potter es va donar a conèixer internacionalment el 1992 amb la seva versió d''Orlando', presentada a la Mostra de Venècia, on va brillar una jove Tilda Swinton, creïble com a home i com a dona. Gairebé deu anys abans, el 1983, Sally Potter havia fet una pel·lícula radical i molt controvertida, 'The Gold Diggers', en què només van treballar dones. Tot un repte en aquell moment en què les dones eren gairebé invisibles al cinema. 'Orlando' la va fer famosa, però Sally Potter no va voler enfilar-se a l'estela d'aquesta fama acceptant ofertes de Hollywood. Al contrari, va optar per un camí molt més arriscat que li resultava més estimulant. 'La lección de tango' (1997), 'Vidas furtivas' (2001) i la molt interessant 'Yes' (2005), un film que sembla un remake d''Hiroshima, mon amour', en què s'explica la relació entre un home àrab i una dona americana, narrada en vers, van demostrar que Sally Potter no era una directora convencional. Sally Potter només ha fet nou films en gairebé quaranta anys, però això no vol dir que hagi estat inactiva. És una creadora total: canta, compon, escriu, fa teatre i segueix fent pel·lícules quan aconsegueix finançament. 'Rage' (2009), 'Ginger & Rosa' (2012), la interessant i àcida comèdia política 'The Party' (2017) i 'Los caminos que no escogemos' (2020), amb Javier Bardem, formen part d’aquesta trajectòria. Sally Potter va presentar a la Mostra una projecció d''Orlando' i va mantenir un col·loqui enriquidor amb un públic que, majoritàriament, veia la pel·lícula per primera vegada. En aquesta sessió es va poder comprovar que el film conserva una actualitat absoluta. Després del col·loqui, i abans de la taula rodona amb Ulrike i Preciado, vam tenir l'oportunitat de parlar amb ella en una entrevista llarga i molt agradable. (ESP) SALLY POTTER: UN ORLANDO ÚNICO Y MUY ACTUAL El 1 de diciembre de 2025, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona y el CCCB dedicaron la sesión de la XI edición de sus Manifiestos Fílmicos Feministas a revisar 'Orlando', el libro fundacional de Virginia Woolf, a través de tres miradas cinematográficas distintas. El 'Orlando' de Sally Potter, con Tilda Swinton, realizado en 1992, fue una de ellas. Sally Potter es tranquila, generosa con su tiempo, inteligente y divertida. Sabe que ha venido a Barcelona a vivir una experiencia interesante: charlar con Ulrike Ottinger y Paul B. Preciado sobre sus distintas miradas al libro de Virginia Woolf. Sally Potter se dio a conocer internacionalmente en 1992 con su versión de 'Orlando', presentada en la Mostra de Venecia, donde brilló una joven Tilda Swinton, creíble como hombre y como mujer. Casi diez años antes, en 1983, Sally Potter había realizado una película radical y muy controvertida, 'The Gold Diggers', en la que sólo trabajaron mujeres. Todo un reto en ese momento en el que las mujeres eran casi invisibles en el cine. 'Orlando' la hizo famosa, pero Sally Potter no quiso subirse a la estela de esa fama aceptando las ofertas de Hollywood. Al contrario, eligió un camino mucho más arriesgado que le resultaba más estimulante. 'La lección de tango' (1997), 'Vidas furtivas' (2001) y la muy interesante 'Yes' (2005), un film que parece un remake de 'Hiroshima, mon amour', en el que se cuenta la relación entre un hombre árabe y una mujer americana, narrada en verso, demostraban que Sally Potter no era una directora convencional. Potter tan solo ha hecho nueve films en casi cuarenta años, pero eso no significa que haya permanecido inactiva. Potter es una creadora total: canta, compone, escribe, hace teatro y sigue haciendo películas cuando consigue financiación. 'Rage' (2009), 'Ginger & Rosa' (2012), la interesante y ácida comedia política 'The Party' (2017) y 'Los caminos que no escogemos' (2020), con Javier Bardem, forman parte de esa trayectoria singular. Sally Potter presentó en la Mostra una proyección de Orlando y mantuvo un coloquio enriquecedor con un público que, en su mayor parte, veía la película por primera vez. En esa proyección se pudo comprobar que el film conserva una absoluta actualidad. Después del coloquio, y antes de la mesa redonda con Ulrike Ottinger y Paul B. Preciado, tuvimos la oportunidad de hablar con ella en una larga y muy agradable entrevista.