У нас вы можете посмотреть бесплатно Espina - "Teníem 20 anys" Maó, Akelarre, 2011 или скачать в максимальном доступном качестве, видео которое было загружено на ютуб. Для загрузки выберите вариант из формы ниже:
Если кнопки скачивания не
загрузились
НАЖМИТЕ ЗДЕСЬ или обновите страницу
Если возникают проблемы со скачиванием видео, пожалуйста напишите в поддержку по адресу внизу
страницы.
Спасибо за использование сервиса ClipSaver.ru
Videoclip enregistrat en directe el 29 de desembre de 2011 a la sala Akelarre del Port de Maó. Lletra: TENÍEM VINT ANYS Volia ser vent per fer nosa, com quan bufa a s'arenal, que ni ets ulls més entelats sabien com apagar-se sense deixar-te d'estimar Com es fosquet, que duu tota una vida per endavant, enganant ses quatre llunes amb es sol que mai s'atura i diu que demà arribarà Sense cançó, que afinarà dues notes des teu cor, te n'anaves desfermada com sa barca amb sa rissaga que reclama es seu tresor Davall des temps, que a ses hores se les venta -i tant li fot-, que mos cura llenegades i mos regala maquillatges dedicats as braverols Pes vergers de Sant Joan tot m'ho donaves teníem vint anys. Trossos de paper, bocins i retalls. Eren tots es vespres, van ser tantes llunes dedicades. Sínies rompudes dins tanques que encaren ses hores deixades des vells i jo, que som aigua que espera pouades, sabent que defora et veuré. Com es vitrac, que te marca sa distància dalt s'ullastrar, ni s'atraca ni s'amaga i et recorda que ell és lliure i que mai l'agafaràs. Vaig ben guardar ses paraules més difícils d'escoltar, no hi ha clau, no hi ha manera, no hi ha tantes serenades ni besades en es bar. Pelat de tot, sense res, com són ses roques des coster, que s'alegren de ses onades que les banyen i els conten mil històries de mariners; que van partir seguint cants de ses sirenes des matí i en es port tenen ca seva, malalts de mar, malalts de terra, mancats de tot el que vivim. Vent de mestral dins s'arenal, mos envejava, teníem vint anys. Trossos de paper, bocins i retalls. Eren tots es vespres, van ser tantes llunes dedicades. Sínies rompudes dins tanques que encaren ses hores deixades des vells i jo, que som aigua que espera pouades, sabent que defora et veuré. Sínies rompudes dins tanques que encaren ses hores deixades des vells i jo, que som aigua que espera pouades, sabent que defora et veuré dins trossos de paper.