MISSA DE GLÒRIA DE PAU CASALS - ESTRENA MUNDIAL скачать в хорошем качестве

MISSA DE GLÒRIA DE PAU CASALS - ESTRENA MUNDIAL

El dissabte 2 de desembre va tenir lloc l’estrena mundial de la Missa de Glòria de Pau Casals a l’Església Parroquial del Vendrell, amb les veus de solistes i cantaires de la Coral Càrmina, acompanyats per l’organista Mercè Sanchís, que tocarà l’orgue barroc original que tocava el pare de Pau Casals. El concert, organitzat per l’Associació d’Amics de l’Orgue del Vendrell, s’emmarca dins dels actes del 50è aniversari de la mort de Pau Casals. PROGRAMA [00:00] Missa de Glòria (1892) de Pau Casals (1876-1973) - Estrena mundial [07:03] Kyrie [11:05] Gloria [14:18] Domine Deus [21:10] Quoniam [23:36] Credo [25:24] Et in unum Dominum [28:00] Et ex Patre [32:09] Qui propter [40:12] Et in Spiritum Sanctum [44:55] Sanctus [47:01] Benedictus [49:32] Agnus Dei [55:58] O vos omnes de Pau Casals D’El Pessebre de Pau Casals [01:01:02] L’estel [01:06:12] El plor de l’infant [01:09:40] Glòria [01:17:10] Comiat del Director [01:19:45] El Cant dels Ocells Mar Jordana, soprano; Josep Rovira, tenor; David Guitart, baix; Mercè Sanchís, orgue Coral Càrmina Daniel Mestre, director PAU CASALS, COMPOSITOR La inquietud de compondre sempre va ser present en Pau Casals. Durant tota la seva vida va sentir la necessitat d’escriure música, però els compromisos concertístics li van impedir dedicar-s’hi d’una manera plena. Tot i així, al llarg de la seva vida va compondre més de vuitanta obres des dels primers anys de formació, el 1892 fins el 1972, un any abans de la seva mort. Al costat de les més emblemàtiques com l’oratori El Pessebre, la sardana Sant Martí del Canigó, les obres religioses que va dedicar a Montserrat o el mateix Himne a les Nacions Unides, va escriure un conjunt d’obres de repertori molt divers, des de música religiosa, lied, sardana, música de cambra, fins a composició de gran format. L’any 2008, la Fundació Pau Casals va iniciar la tasca d’investigació, catalogació completa i digitalització de l’obra creativa de Pau Casals, que es conserva en la seva totalitat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, per ser editada i posar-la a l’abast dels intèrprets. L’edició va anar a càrrec de l’Editoral Boileau, que ha publicat des d’aleshores un total de 21 volums amb l’obra de Casals per a piano, veu i piano, cor, quartet de corda, quintet de corda, orquestra de corda, orquestra simfònica, conjunt de vents i cobla, amb més de 80 obres. Alessio Boileau, fundador de l’editorial, i Pau Casals van tenir una relació professional als anys 30 del segle XX, quan el primer feia treballs de gravat i estampació de partitures per a l’orquestra del Mestre. Es donava la circumstància que freqüentment, a l’estiu, viatjaven junts amb tren cap a Sant Vicenç de Calders. Durant l'any es reunien en tertúlia amb altres compositors coneguts de l'època a la seu de l'editorial: professió i amistat els unien. La Guerra Civil espanyola va interrompre, però, aquest contacte. En els primers anys del segle XXI, la relació que havien tingut tots dos personatges va ser en part recuperada entre Marta Casals Istomin (vídua de Casals) i Yolanda Guasch (neta de Boileau), amb la col·laboració de Núria Ballester (directora del Museu Pau Casals). issa de Glòria és una peça escrita per a quatre veus (soprano, tenor I, tenor II i baix) i harmònium o orgue, i datada el 1892, quan Casals tenia 15 anys. Es tracta d’un ambiciós projecte per a un jove tot just format musicalment. Malgrat ser una obra de joventut, ja es pot entreveure la grandesa i la impressionant intuïció musical de Casals. En aquesta època Casals es trobava estudiant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Josep García com a professor de violoncel i Josep Rodoreda com a professor d’harmonia. L’obra recull l’ordinari de la missa catòlica i utilitza un llenguatge amb influències pròpies de l’època, amb reminiscències belcantistes especialment en les intervencions solístiques, però també amb el coneixement de la tradició i de la retòrica pròpies de les misses corals dels segles XVIII i XIX. El jove Casals, però, hi aporta un llenguatge propi, amb moments de gran melodisme i intimisme, i altres de grandiloqüència, com algunes de les seves obres corals de maduresa, que també es podran escoltar en aquest programa. L’escriptura de l’harmònium/orgue és en molts moments molt pianística, fet que ens podria permetre també d’oferir-la en aquest instrument. La versió revisada que oferirem, l’hem adaptada en la formació habitual de sopranos/contralts/tenors/baixos. Hem corregit els problemes de text que presentava i alguns errors puntuals d’escriptura, i a l’hora hem mantingut l’essència i l’originalitat d’una obra única pròpia del geni musical que tots coneixem.