Foc d'hivern - Música en català скачать в хорошем качестве

Foc d'hivern - Música en català

Dues ànimes es reconeixen en silenci. Dos cors que ja pertanyen a altres vides descobreixen, gairebé sense voler-ho, un sentiment que neix en els espais més petits: en un petit gest, en una paraula que tremola, en tot allò que no s’atreveixen a dir. És un amor que respira en secret, que crema lentament, però que mai no demana més del que pot tenir. Perquè hi ha promeses fetes abans, camins construïts amb altres mans. Entre el desig i el respecte, entre el que senten i el que han triat ser, aprenen a estimar-se des de la distància. Perquè de vegades, els amors més profunds... són els que decideixen quedar-se en silenci... Com sempre espero que us agradi, i si és així feu-li un m'agrada i subscriviu-vos. © Elbarla77 ℗ Composició i lletra per Elbarla77 - David Barlabé Dos almas se reconocen en silencio. Dos corazones que ya pertenecen a otras vidas descubren, casi sin quererlo, un sentimiento que nace en los espacios más pequeños: en un pequeño gesto, en una palabra que tiembla, en todo aquello que no se atreven a decir. Es un amor que respira en secreto, que quema lentamente, pero que nunca pide más del que puede tener. Porque hay promesas hechas antes, caminos construidos con otras manos. Entre el deseo y el respeto, entre el que sienten y el que han elegido ser, aprenden a quererse desde la distancia. Porque a veces, los amores más profundos... son los que deciden quedarse en silencio... Como siempre espero que os guste, y si es así hacedle un me gusta y subscribíos. © Elbarla77 ℗ Composición y letra por Elbarla77 - David Barlabé Lletra/Letra: Foc d’hivern Hi ha una llumeta al vidre entelat, brilla suau quan cau la nit. No és casa meva ni el meu passat, però em crida fluix, petit… Petit. Camino recte, pas mesurat, amb l’anell pesant al dit, però hi ha un foc que he amagat que em crema lent dins el pit. És com un jardí que no puc trepitjar, florint al marge del meu camí. Una estrella que no puc tocar, però que il·lumina el meu destí. Té nom diví i gust de mar, té l’aire dolç del què no és per mi, i quan la miro sense mirar, tot el meu món vol fugir d’aquí. I sé que és vent que no puc lligar, que és un cel que no em pertany, però quan passa tot es fa clar i el cor em menteix sense engany. Ets foc d’hivern cremant per dins, llum prohibida al meu camí, ets l’aigua dolça en llavis fins que mai no hauria de tastar ni sentir. Ets el secret que no té nom, el somni viu que no puc tenir, si et tinc a prop s’atura el món… i si t’allunyes, em perdo dins de mi. A casa el rellotge marca el compàs d’una vida escrita en paper, però hi ha tempestes sota el glaç que ningú no pot veure bé. Somrius com qui no vol fer mal, com qui no sap que està encenent aquest desig irracional que m’omple l’aire lentament. Ell et sosté amb dret i tu sense sort, i jo només amb versos callats… Som dos vaixells dins d’un mateix port que mai seran amarrats. I tot i així quan rius prop meu el món s’inclina lleugerament, com si el destí, tossut i breu, volgués escriure un altre final diferent. Ets foc d’hivern cremant per dins, llum prohibida al meu camí, ets l’aigua dolça en llavis fins que mai no hauria de tastar ni sentir. Ets el secret que no té nom, el somni viu que no puc tenir, si et tinc a prop s’atura el món… i si t’allunyes, em perdo dins de mi. I si el món fos només un instant, si no hi hagués promeses ni anells, cridaria el teu nom tremolant trencant murs, silencis i segells. Diria que ets l’alba que em salva, la ferida que vull conservar, que en cada dubte la meva ànima només et sap buscar. Que ets més que la llumeta al vidre, més que un foc d’hivern encès, que ets tot allò que no m’atreveixo a dir però que estimo com mai he estimat res. Ets foc d’hivern cremant per dins, llum prohibida al meu camí, ets l’aigua dolça en llavis fins que mai no hauria de tastar ni sentir. Ets el secret que no té nom, el somni viu que no puc tenir, si et tinc a prop s’atura el món… i si t’allunyes, em perdo dins de mi. Imágenes generadas a través de IA, cualquier coincidencia con la realidad es pura casualidad. ℗ Copyright en toda la obra. DBB