Monasterio de Rueda - Sástago (Ribera baja del Ebro) скачать в хорошем качестве

Monasterio de Rueda - Sástago (Ribera baja del Ebro)

(Cast) Junto al río Ebro, en la localidad aragonesa de Sástago (a 74 km de Zaragoza) encontramos este conjunto monumental de la orden cisterciense que comenzó a ser construido en 1202 y consagrado en 1238. Debido a que la orden cisterciense fundamenta su vida en la oración y el trabajo de la tierra requieren agua, y aquí es donde interviene un complejo para hacer llegar el agua desde el río Ebro hasta los campos de Rueda. Un azud para estancar y elevar el nivel del agua del río, una noria de 18 metros de diámetro, un acueducto de más de 100 metros y una serie de canales subterraneos hacen posible que el agua llegue a los cultivos, y a determinadas dependencias del monasterio. La arquitectura del monasterio es humilde pertenece al estilo gótico, y lo que resulta interesante es que las ampliaciones que se hicieron en los siglos XVII y XVIII no afectaron al primitivo núcleo medieval, y así el palacio abacial que encontramos al inicio y la gran plaza de San Pedro no suponen ningún tipo de pérdida arquitectónica. Entraremos por la Puerta Real, del siglo XVIII y muy decorada que nos llevará a la Plaza de San Pedro donde tendremos la puerta de la iglesia gótica y sencilla. En el Monasterio, como casi siempre, se entra accediendo al claustro, que es la pieza principal y alrededor de la que se organizan todas las dependencias monacales. Nos interesarán mucho la Sala Capitular y el Refectorio con su púlpito por el lector. (Cat) Al costat del riu Ebre, a la localitat aragonesa de Sástago (a 74 km de Saragossa) hi ha aquest conjunt monumental de l'orde cistercenc que va començar a ser construït al 1202 i consagrat al 1238. Degut a que l'orde cistercenc fonamenta la seva vida en l'oració i el treball de la terra requereixen aigua, i aquí és on intervé un complex per fer arribar l'aigua des del riu Ebre fins als camps de Rueda. Un assut per estancar i elevar el nivell de l'aigua del riu, una sínia de 18 metres de diàmetre, un aqüeducte de més de 100 metres i un grapat de canals fan possible que l'aigua arribi als cultius, i a determinades dependències del monestir. L'arquitectura del monestir es humil pertany a l'estil gòtic, i el que resulta interessant és que les ampliacions que van fer-se als segles XVII i XVIII no van afectar el primitiu nucli medieval, i així el palau abacial que trobem a l'inici i la gran plaça de Sant Pere no suposen cap tipus de pèrdua arquitectònica. Entrarem per la Porta Real, del segle XVIII i molt decorada que ens portarà a la Plaça de Sant Pere on tindrem la porta de l'església gòtica i senzilla. Al Monestir, com gairebé sempre, si entra pel claustre, que és la peça principal i al voltant de la que s'organitzen totes les dependències monacals. Ens interessaran molt la Sala Capitular i el Refectori amb el seu púlpit pel lector.