Campanar de Creixell (Tarragonès) скачать в хорошем качестве

Campanar de Creixell (Tarragonès)

(Cat) El campanar de Creixell el trobem adossat a l'església de Sant Jaume, un temple que barreja els estils gòtic i renaixentista. Va ser erigida l'any 1559 segons consta a la clau del presbiteri i sols té una nau de creueria quadripartita, amb capelles al costat. El sagrari és de ferro forjat i pesa 122 quilos, fou dissenyat per Salvador Ripoll i construït per Ramon Martí de Cal Biel de l'Espluga de Francolí. També el baldaquí és de ferro forjat i realitzat pel mateix artista forjador. La façana és renaixentista amb un frontó triangular sobre pilastres i una petita fornícula on trobem la imatge de Sant Jaume. El campanar fou construït al 1771, amb una base quadrada, però a la part superior és octogonal. El cimbori, el coronament de la torre del campanar, el dissenyà l'arquitecte tarragoní, Josep Maria Jujol al 1917, amb una curiosa estructura de cúpula parabòlica que sosté la volta amb arcs metàl·lics creuats des del centre, quatre escultures i un penell. A cadascuna de les quatre vessants dels arcs hi ha un ull de bou fet amb un material que Jujol utilitza molt, el totxo, i no poden faltar pels costats exteriors de la volta les pedres tant característiques en la seva obra. Al peu de cada suport de la torre hi ha les escultures de Sant Joan de Mata, Sant Francesc d'Assis, Sant Domènec de Guzmán i Sant Lluís IX, rei de França, d'uns 3 metres d'alçada. Dalt de tot del campanar, a més de 40 metres, tenim un penell amb una creu, com a símbol del bé, i un lleó, que representa el mal. Al 1953 va ser despenjat per por a que caigués i al 2012 si torna a col·locar un cop s'ha restaurat pel serraller de Creixell, en Josep Bairaguet. En aquest moment finalitza la restauració del campanar dirigida per l'arquitecte Josep Llinàs i realitzada per Jordi i Gerard Carré. (Cas) El campanario de Creixell está adosado a la iglesia de Sant Jaume, un templo que mezcla los estilos gótico y renacentista. Fue erigida en el año 1559 según consta en la clave del presbiterio y solo tiene una nave de crucería cuatripartita, con capillas al lado. El sagrario es de hierro forjado y pesa 122 kilos, fue diseñado por Salvador Ripoll y construido por Ramon Martí de Cal Biel de l'Espluga de Francolí. También el baldaquino es de hierro forjado y realizado por el propio artista forjador. La fachada es renacentista con un frontón triangular sobre pilastras y una pequeña hornacina donde encontramos la imagen de Sant Jaume. El campanario fue construido en 1771, con una base cuadrada, pero en la parte superior es octogonal. El cimborrio, el coronamiento de la torre del campanario, lo diseñó el arquitecto tarraconense, Josep Maria Jujol en 1917, con una curiosa estructura de cúpula parabólica que sostiene la bóveda con arcos metálicos cruzados desde el centro, cuatro esculturas y una veleta. En cada una de las cuatro vertientes de los arcos hay un ojo de buey hecho con un material que Jujol utiliza mucho, el ladrillo, y no pueden faltar por los lados exteriores de la bóveda las piedras tan características en su obra. Al pie de cada soporte de la torre están las esculturas de San Juan de Mata, San Francisco de Asís, San Domènec de Guzmán y San Luís IX, rey de Francia, de unos 3 metros de altura. Arriba de todo del campanario, a más de 40 metros, tenemos una veleta con una cruz, como símbolo del bien, y un león, que representa el mal. En 1953 fue descolgado por miedo a que cayera y en 2012 se vuelve a colocar una vez se ha restaurado por el cerrajero de Creixell, en Josep Bairaguet. En este momento finaliza la restauración del campanario dirigida por el arquitecto Josep Llinàs y realizada por Jordi y Gerard Carré.